Resultats de la cerca

Sembla que vers el 1150 ingressà al primer monestir premonstratenc de Vallclara Priorat Extingit aquest monestir 1158, anà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, on, amb la protecció del comte Ermengol VII d’Urgell, fundà 1166 un monestir, que a la seva mort es refongué amb el veí de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Fou venerat com a beat a l’església de Bellpuig, fins el 1835, i a la capella-cova de Montmalet, on hom creu que visqué

Després es convertí en un llibre litúrgic pròpiament dit, no sempre ben distingit del leccionari-sermonari Ressalten el d’Alà de Farfa i el de Pau Diaca, incorporat substancialment en el breviari Es conserva també íntegre l’homiliari toledà Entre els rars còdexs sencers conservats a Catalunya, cal esmentar l’homiliari de Beda Museu d’Art de Girona i el leccionari-homiliari Sambola, de la collecció FCapdevila Barcelona Entre els fragmentaris, destaca el que conserva les Homilies d’Organyà

Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans Llibre Vermell de Montserrat , texts llatins Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato , comentaris de Joaquim de Fiore, l’estudi Santa Maria del Miracle 1972 i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre 1965 Fou fundador 1976 i director de d’“Urgellia” 1978 i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” 1979 L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text conegut més…

Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151 L’autèntic…

Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i Zúric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana  1913-36 i membre adjunt de la Secció Filològica 1921-28 També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica Des de l’IEC, emprengué la publicació de l’ Atlas lingüístic de Catalunya 1923-24 i la…

L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia segles VII-IX, gregoriana i augustiniana segle XI i la secularització del 1592 A partir del segle IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del segle V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del segle V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…