Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
ogdòade
Cristianisme
En el gnosticisme, terme tècnic per a designar una regió intermèdia entre el pleroma (divinitat) i l’univers material, habitada per la Saviesa inferior (valentinians) o pel Gran Arcont (Basílides).
Originàriament, designava entre els grecs el cel de les estrelles fixes
prebost
Cristianisme
Prepòsit, cap d’una comunitat.
Dignitat originàriament militar, té atribucions diverses segons les èpoques i els llocs
hegumen
Cristianisme
A l’Orient cristià, superior d’una comunitat monàstica.
Bé que originàriament equivalent, el sobrepassà en importància el títol d'arximandrita
arximandrita
Cristianisme
A l’orient cristià, títol donat al superior d’una comunitat monàstica.
Originàriament sinònim d'hegumen, fou reservat posteriorment als caps dels monestirs més importants
apotactita
Cristianisme
Seguidor d’una secta cristiana del segle IV, que pretenia d’ésser fidel a l’ensenyament de l’Evangeli renunciant a tota mena de propietat, vivint d’almoina i portant una vida nòmada.
El nom tenia, originàriament, el significat més genèric de ‘monjo’ així, en Egèria
rúbrica
Cristianisme
En la litúrgia romana, cadascuna de les normes cerimonials dels llibres litúrgics, que regulen els ritus, escrites en lletra vermella per distingir-les de les fórmules litúrgiques.
Contingudes originàriament en reculls especials ordo, entraren a formar part dels llibres litúrgics sota Pius V 1568
ubiqüitat
Filosofia
Cristianisme
Qualitat de l’ésser que està present, tot ell, simultàniament, a tot arreu.
Predicat originàriament de Déu, com a ésser infinit i omnipresent, el concepte d’ubiqüitat fou emprat també pels ubiqüitaris ubiqüisme amb relació a la presència del Crist en la forma eucarística
tropari
Música
Cristianisme
Estrofa poètica, pròpia del ritu bizantí, equivalent, a grans trets, a l’antífona del ritu romà.
Destinat, originàriament, a ésser intercalat entre els versets d’un salm d’ací el seu nom, sinònim de “tornada”, sovint és cantat sol, i cada festa té el seu tropari característic
dalmàtica
Cristianisme
Vestidura superior que el diaca porta en les celebracions litúrgiques.
Originàriament fou una túnica blanca, de caràcter honorífic Rebé el nom dels dàlmates, que segurament la vestien Emprada pels senadors romans, posteriorment els papes concediren de vestir-la als diaques de Roma
pectoral
Arts decoratives
Religió
Cristianisme
Peça d’orfebreria o de tela brodada, guarnida sovint de pedreria, utilitzada antigament pels faraons, pels grans sacerdots hebreus efod racional o per altres jerarquies religioses.
Entre els hebreus, indicava originàriament el saquet, brodat de fil d’or, que contenia els urim i tummim , les pedres de l'oracle Hom el troba entre les diverses tribus precolombines del Perú