Resultats de la cerca

Era got originari de la regió pirinenca catalanoaragonesa Es refugià a la cort de Carlemany arran de la campanya frustrada d’aquest a Saragossa 778, sens dubte a causa del seu collaboracionisme antiàrab Fou abat de Fleury i d’altres monestirs francesos i a la vegada arquebisbe d’Orleans 798-821 Protegit pels emperadors Carlemany i Lluís I, fou acusat després d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra el darrer, el qual l’exilià a Angers A la presó compongué una de les seves millors poesies, el Gloria laus , que ha entrat a la litúrgia del dia del Ram Entre…

Ajudà la reforma de Cluny cluniacenc , defensà l’autoritat papal i ensems la llibertat dels monestirs Morí en intentar d’apaivagar una revolta ocasionada per la reforma del convent de La Reula La seva correspondència és una valuosa font per a l’estudi de les relacions entre França i el papat durant el regnat de Robert el Piadós

Estudià a la Sorbona professor i canonge a Bourges 1603, entrà a la companyia de Jesús 1605, i fou professor de retòrica a Reims, La Flèche, París 1611-21 i de teologia positiva al collegi de Clarmont 1621-44 Fundador de la cronologia científica amb l' Opus de doctrina temporum 1627, la seva Theologia dogmatica , en cinc volums 1644-50, tot i ésser incompleta, és a la base de la primera història dels dogmes, amb tractament científic, a partir tant de l’Escriptura com de la patrística Intervingué també en la polèmica jansenista

Canonge, canceller de la universitat 1263 i bisbe de París 1268, intervingué en les controvèrsies entre els teòlegs i els mestres de la facultat d’arts i afavorí l’augustinisme enfront de l' averroisme sobretot de Siger de Brabant i d’algunes tesis aristotèliques de Tomàs d’Aquino, que condemnà en dues ocasions 1270 i 1277, condemna que provocà efectes oposats amb vista a l’acceptació de l’aristotelisme

Bisbe d’Orleans 1849, defensà la llibertat de l’ensenyament Escriví De l’éducation 1850-62 i De la haute éducation intellectuelle 1855-57

Fou consagrat, probablement el 888, per Esclua , bisbe intrús d’Urgell, i els bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, en perjudici del bisbe legítim, Servusdei El 889, a Orleans, obtingué uns preceptes del rei franc Odó A mitjan 891 fou expulsat i Servusdei recuperà el bisbat El 892 fou deposat i excomunicat

Fou designat per Lluís XIV confessor de Felip V Participà en les intrigues que provocaren la caiguda de la princesa Orsini 1704 Fou substituït pel pare Robinet però, en morir aquest, tornà al càrrec de confessor 1716 Famós per les seves intrigues, fou definitivament retirat l’any 1723, perquè, segons que sembla, comunicà a Felip d’Orleans, regent de França, el propòsit de Felip V d’Espanya d’abdicar en el seu fill Lluís

Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics

En la controvèrsia del jansenisme es negà a firmar el formulari de 1657 exiliat a Orleans 1681, expulsat de l’Oratori 1684, passà a Brusselles amb Antoine Arnauld , de qui era deixeble La seva obra cabdal, que el converteix en el jansenista capdavanter després de la pau clementina 1669, és Le Nouveau Testament avec des Réflexions Morales 1699, la idea central de la qual és l’excellència i l’omnipotència de la gràcia de Jesucrist pel tipus d’exposició, comentari a texts, el seu pensament resta fragmentari amb un llenguatge també força obscur La seva obra fou condemnada per Gregori…