Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Lars Petersson
Cristianisme
Prelat i reformador suec, conegut també pel nom llatinitzat de Laurentius Petri.
Estudià juntament amb el seu germà Olof a Wittemberg, a l’escola de Luter De retorn, fou professor a Uppsala 1527 i des del 1531 arquebisbe d’Uppsala, sense comptar per res amb Roma Esdevingué l’organitzador de la nova església sueca, traduí íntegrament, amb el seu germà, la Bíblia 1541, publicà l’himnari 1555 i les ordenances 1561 Es destacà també la seva obra històrica, amb una crònica de Suècia 1559
Guilhem Durand de Sant Porçan
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg dominicà occità.
Fou bisbe de Llimós 1317, de Lo Puèi 1318 i de Meaux 1326 Conegut amb els noms de Durandus de Sancto Porciano i de Doctor Resolutissimus , fou un pensador d’esperit lliure i independent, i entrà en conflicte amb el seu orde en apartar-se del tomisme De tendència augustiniana i considerat sovint com a precursor del nominalisme, cal destacar, entre les seves obres, In sententias theologicas Petri Lombardi Libri IV i De visione Dei
Bonaventura
Cristianisme
Teòleg franciscà, de nom Giovanni Fidanza.
Ministre general de l’orde 1257, afrontà els corrents regoristes i espirituals Cardenal i bisbe d’Albano 1273, el 1274 presidí el II Concili de Lió, en el qual s’esforçà per la unió de grecs i llatins D’entre les seves obres, dins una línia platònica, augustiniana i franciscana, cal destacar els Commentarii in IV libros Sententiarum Petri Lombardi 1250-53 i l' Itinerarium mentis in Deum 1259 Canonitzat el 1482 i declarat doctor de l’Església 1857, li és atribuït el sobrenom de Doctor Seràfic La seva festa se celebra el 15 de juliol
rector
Cristianisme
Cap de l’administració d’un dels patrimonia en els quals se subdividia, a l’edat mitjana, el Patrimonium Sancti Petri .
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i…