Resultats de la cerca

Composicions poètiques seves, en castellà, però la majoria en català, figuren al recull poètic Sacro Monte Parnaso , publicat sota el seu nom a València 1687

Augustinià 1694, és autor de tractats religiosos i piadosos en castellà i d’un gran nombre de composicions poètiques religioses, en català i datades el 1766, que resten inèdites

Doctor en teologia Fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València 1616 És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, d’unes Breves rethoricae institutiones 1621 i d’una Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608

Monjo benedictí El 1785 era prior de Santa Maria de Meià, i vers els anys 1788 i 1800, abat de Gerri de la Sal, d’on recollí la documentació històrica escriví, entre altres obres, una obra voluminosa sobre els orígens del comtat de Pallars Se li atribueixen diverses composicions poètiques

Feu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona Feu collaboracions poètiques i periodístiques a La Renaixensa  i La Veu del Montserrat , entre d’altres El 1923 publicà Versos cristians   Als anys vint, s’aplegaren les seves Poesies , de tema religiós, en un quadern de la collecció “Lectura Popular”

Mestre en arts 1578 i catedràtic de filosofia 1588 Ingressà 1592 a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d' Industria , on llegí sis composicions poètiques en castellà, en general de tema religiós, i vuit discursos També participà amb una composició al certamen poètic dedicat a sant Vicent 1600 Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris 1586

La Ilíada té ja himnes amb fragments narratius que són llurs parts més significatives EL vers més emprat en la seva composició fou l’hexàmetre, però també foren emprades altres formes mètriques més líriques Els tràgics n'introduïren en els drames i a l’època alexandrina, Callímac reprengué la forma hexamètrica, que fou també la dels himnes òrfics Al costat de l’himne ritual es desenvolupà l’himne com a gènere exclusivament literari el Carmen saeculare horacià Els llibres bíblics tenen una sèrie de composicions poètiques, ultra el grup que té el nom específic de salms, que són anomenades…

El 1489 professà al monestir de Valldigna, del qual esdevingué prior el 1504 És autor, entre altres obres, de diverses composicions poètiques que presentà als certàmens que tingueren lloc a València el 1482 i el 1488, el primer dels quals fou publicat per Ferran Dies Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino

Fou canonge de la catedral de Tarragona 1948 Publicà nombroses obres poètiques de caràcter religiós i d’un lirisme de vegades poc subtil La muntanya de la mirra 1933, La ruta illuminada 1935, L’esbarzer incandescent 1948, amb pòrtic de Manuel de Montoliu, Poemes d’alta mar 1956, Tardor 1963 i  Esclat 1964, a més del poema èpic i místic format per vint-i-quatre cants, L’esposa de l’Anyell L’esglesiada 1952-72 També publicà les proses poemàtiques Partícules 1934 i El llibre de la Mare de Déu 1936 Collaborà àmpliament en diverses publicacions periòdiques com La Cruz , La Veu de…