Resultats de la cerca

És la primera i el prototip de les institucions privades dedicades a tenir cura dels vells d’ambdós sexes, amb caire totalment benèfic i privat És famosa llur confiança en la prividència i en el patrocini de sant Josep És ampliament estesa als Països Catalans, així com a la resta de l’Estat espanyol La primera casa fou fundada a Barcelona el 1863

Fill de Francesc Giginta, fou canonge i vicari general d’Elna Escriví diversos tractats místics i de teologia moral —un dels quals en forma de diàleg— sobre la qüestió de l’assistència als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres Perpinyà 1584, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa, 1584, Atalaya de Caridad Saragossa 1587 Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en castellà Hom aplicà les seves propostes a la fundació…

Foren coneguts així, especialment, els valdesos valdès, sobretot després de l’escissió vers el 1205, i hom els anomenà a França pobres de Lió a Itàlia pobres llombards

Ordenat sacerdot el 1850, treballà en ambients pobres Installat al barri lionès del Prado, hi fundà els Sacerdots del Prado i les Germanes del Prado, dedicats a l’apostolat popular i entre els pobres Ha estat beatificat per Joan Pau II el 1986

Inicià els estudis religiosos a Dax, i més tard estudià a les universitats de Saragossa 1596 i de Tolosa, al Llenguadoc Fou ordenat de sacerdot el 1600 El 1609 s’escapà i anà a Roma Fou capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi 1613 Seguí l’espiritualitat de Berulle, i vers el 1615 decidí abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres El 1617 fundà la primera confraria de caritat, i el 1619 fou nomenat capellà general de les galeres Amb l’ajut de la comtessa de Gondi formà un equip de sacerdots per a l’apostolat rural, que…

El centre de la seva activitat fou el bisbat d’Elna Malgrat la protecció de la Santa Seu, fou sovint destorbat pels prelats de Catalunya i d’Occitània És autor de polèmiques contra el catarisme, com el Liber antiheresis abans del 1207 i el Liber contra manicheos entre el 1220 i el 1223, mostres escadusseres d’una autèntica oficina de difusió de texts en llatí, català i occità, que dirigí amb els seus deixebles, i a la qual tal vegada caldria atribuir algunes de les traduccions catalanes aleshores freqüents

Ordenat de sacerdot el 1959, es llicencià en psicologia a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica i en teologia a l’Institut Catòlic de Lió França Fou professor de teologia i de ciències socials a la Universitat Catòlica de Lima i consiliari nacional de la Unió d’Estudiants Catòlics És considerat el pare de la teologia de l’alliberament El seu llibre Teología de la liberación 1971 recull una conferència que pronuncià el 1968, en la qual propugnava el pas d’una teologia del desenvolupament a una teologia de l’alliberament Entre les seves obres destaquen també La fuerza histórica de los…

Clarissa, dugué a terme una reforma i les seves seguidores reberen el nom de clarisses pobres o, també, coletines Fou canonitzada el 1807 La seva festa se celebra el 6 de març

Els ebionites s’autodefinien “pobres” hebr ebionim , negaven la divinitat de Crist, bé que el reconeixien com el profeta anunciat per Moisès, i creien en la transmigració i en l’oposició de dos principis

Influït per l’obra de Wilderspin, fundà els primers asils infantils italians a Cremona el 1827 un per a nens rics, i el 1828 un altre per a nens pobres Els seus Elementi di pedagogia 1847 són una síntesi pedagògica d’inspiració catòlica