Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
Bernadette Devlin
Cristianisme
Política
Política i dirigent catòlica irlandesa.
Estudiant de psicologia a la Queen's University de Belfast, fou elegida diputat de la Cambra dels Comuns 1969 pel partit Independent Unity fou el membre més jove del Parlament britànic Fou empresonada el 1970 per haver participat en les lluites menades pels catòlics en el Bogside de Belfast agost del 1969 El 1974 perdé el seu escó, la qual cosa l’eclipsà políticament Tanmateix, continuà sostenint una actitud radical en la qüestió d’Irlanda del Nord, si bé evolucionà cap al trotskisme El 1981 fou greument ferida en un atemptat, però se'n refeu Els anys noranta adoptà posicions favorables al…
Teresa Forcades i Vila

Teresa Forcades i Vila
Cristianisme
Política
Religiosa, metgessa i activista política.
Llicenciada en medicina a la Universitat de Barcelona 1990, en 1992-95 féu la residència a la Universitat de l’estat de Nova York de Buffalo Posteriorment obtingué un màster en teologia per la Harvard Divinity School 1997 Especialitzada en salut pública, el 2001 obtingué el Diploma d’Estudis Avançats en aquesta especialitat, i el 2004, el doctorat per la Universitat de Barcelona El 1997 ingressà al monestir de Montserrat, i hi professà els vots l’any 2003 Llicenciada 2005 i doctorada 2008 en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, ha dut a terme cursos de postdoctorat a la…
teocratisme
Política
Cristianisme
Doctrina política medieval que pretenia que el poder reial rebia la seva constitució per un acte del poder eclesiàstic, al qual restava vinculat legalment, ja que la llei divina —norma suprema d’acció del monarca— queia dintre la jurisdicció eclesial.
Basada en la doctrina paulina, que vincula a Déu l’origen i el fonament del poder, i en la doctrina augustiniana de La ciutat de Déu, fou formulada arran de les controvèrsies entre papat i imperi des de Gregori I fins a Bonifaci VIII Ja apareix en Hincmar de Reims segle IX La situació política canviada per la pau de Westfàlia, menà, d’una banda, a negar la superioritat del poder pontifici i, de l’altra, els apologistes de la reialesa hi trobaven el fonament diví del poder reial, expressat en l'absolutisme amb la frase “rei per la gràcia de Déu”, que feia del rei l’únic…
temporalisme
Política
Cristianisme
Tendència ideològica i política favorable al poder temporal del papa.
ciutat terrenal
Cristianisme
Comunitat centrada en interessos d’aquest món, i sobretot, comunitat política.
Denominació contrària a ciutat celestial i complementària d’aquesta
Arnau de Preixens
Cristianisme
Abat de Poblet (1254-67).
Es remarcà per la seva política de compres adquirí els castells de Montblanquet i Torrelles, prop de Vimbodí 1260, i el castell i la vila de Senan Conca de Barberà i també arrodoní la seva possessió de Verdú i Tarrés Per tot això li calgué vendre les granges de Viganya i d’Utxesa En la política general del país assistí a les Corts de València 1254, on demanà l’expulsió dels sarraïns de les terres novament conquerides, i el 1255 formà part de la comissió que devia dirimir amb França el futur de Montpeller Tingué bona amistat amb Jaume I, que afavorí la política…
Gregori IX
Cristianisme
Nom que adoptà Ugolino dei conti di Segni en esdevenir papa (1227-41).
Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença D’acord amb Ramon de…
Nicèfor de Constantinoble
Cristianisme
Eclesiàstic bizantí.
Per voler de Nicèfor I, fou elegit patriarca 806, bé que era laic Per aquest motiu tingué l’oposició dels estudites, els quals perseguí fins que Nicèfor I i més tard Lleó V l’Armeni reprengueren la política iconoclasta, política que ell no compartia Fou deposat i relegat en un monestir Escriví diverses obres teològiques i històriques ‘Ιστορία σύντομος o Breviarium Nicephori És també autor d’una crònica que va d’Adam a l’any 829 És venerat com a sant per l’Església grega 2 de juny i per la llatina 13 de març
Romeu Sescomes
Història
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1361-80) i polític.
Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Galles 1367 i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán 1376 Fou diputat i president de la generalitat el 1375 Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal
Ascanio Maria Sforza
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina