Resultats de la cerca

Fou beneficiat a Alacant i més tard ardiaca de Morvedre a la seu de València D’ideologia liberal, el 1820 fou nomenat diputat a corts lluità contra els absolutistes i especialment contra la inquisició L’any 1823 emigrà a Londres Publicà escrits de caràcter politicoreligiós, com és ara Juicio histórico, canónico y político de los derechos de las naciones sobre los bienes eclesiásticos 1812, que li valgué un procés de la inquisició, tot i que després fou absolt El 1823, en ésser instaurat a València per l’arquebisbe Simón López un dels primers tribunals de la fe, Bernabeu en…

Carmelità d’identificació dubtosa, residí als convents de Barcelona i de Reus i fou dues vegades provincial del seu orde a Catalunya És autor de dos sermons en català inèdits relacionats amb les revoltes de 1641-42 i d’un sermó politicoreligiós publicat a Barcelona el 1641, de to patriòtic i amb nombroses referències bíbliques, que té com a eix central la legitimació religiosa de la causa catalana i del seu acostament a Lluís el Just , amb crítiques al comte duc d’Olivares i a l’ambició curialesca de l’aristocràcia catalana També és autor de les obres Historia de la vida y…

Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar

Arran de l’exclaustració al seu propi país, i en conseqüència, la impossibilitat d’entrar a l’orde caputxina, el 1869, acompanyat de Segimon de Mataró, també caputxí, se n'anà a Guatemala per tal d’ingressar al convent d’Antigua, on professà el 1870 i exercí de mestre Hi restà fins el 1872, any en el qual fou expulsat del país i passà a França per completar la seva formació religiosa a Tolosa i Fontenay-le-Conte Més tard, el 1877, s’ordenà sacerdot a Tolosa de Llenguadoc Fou director i guardià del seminari seràfic de Perpinyà, on publicà uns primers compendis de teologia dogmàtica, moral i…

L’adhesió al calvinisme d’homes com Antoni de Borbó, rei de Navarra, el príncep de Condé i l’almirall de Coligny, entre altres, donà força política al calvinisme amb vista a la defensa dels seus drets de minoria religiosa, alhora que li feia assumir la defensa dels drets dels estats enfront de la monarquia, més i més absolutista A la mort d’Enric II, coincident amb la celebració del primer sínode calvinista a París 1559, en el qual fou acceptada la Confessio gallicana , redactada pel mateix Calví, la regència de Caterina de Mèdici aportà una dimensió política en la pugna amb els Guisa,…

Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada per mitjà de…

Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…