Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Ebersvind
Cristianisme
Abat visigot, de probable origen català.
Refugiat a Niederaltaich Baviera vers 741-743, és possible autor de la Lex Baiuvariorum , molt influïda per la legislació romanovisigòtica
consubstanciació
Cristianisme
Doctrina segons la qual la presència del Crist en l’eucaristia no comporta que desapareguin la substància del pa i la del vi.
Sostinguda per Luter i les esglésies luteranes, aquesta doctrina, que fins al concili de Trento fou possible en l’Església Catòlica, després en fou exclosa per la doctrina de la transsubstanciació
traducianisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina, oposada al creacionisme, segons la qual l’ànima és transmesa de pares a fills mitjançant la generació.
En aquest sentit, s’identifica amb el generacionisme, bé que, a diferència d’aquest, el terme traducianisme pot admetre la significació implícita que l’ànima transmesa, com a tal, preexisteix ja a l’acte mateix de generació és per això, més enllà d’aquesta possible connotació que històricament no ha tingut, que aquest terme pot matisar el de generacionisme, tot subratllant l’espiritualitat de l’ànima
Ferrer de Santmartí
Cristianisme
Bisbe de València (1240-43).
Paborde de Tarragona, fou elegit després que fos invalidat el primer candidat Berenguer de Castellbisbal 1238, per la discussió de la jurisdicció sobre València entre Toledo i Tarragona El papa Gregori IX decidí l’afer a favor de Tarragona 1239, cosa que feu possible aquest nomenament La nova tasca fou d’endegament de la diòcesi, transformant mesquites, que foren consagrades com a esglésies, i establint-hi un primer servei religiós
Urbà IV
Cristianisme
Nom que adoptà Jacques Pantaléon en ésser elegit papa (1261-64).
Ardiaca de Lieja 1240 i bisbe de Verdun 1253, fou patriarca llatí de Jerusalem 1255 El 1262 s’oposà al casament de l’infant Pere, fill de Jaume I de Catalunya-Aragó, amb Constança de Sicília, filla del rei Manfred i possible hereva, com en realitat ho fou, del regne de Sicília, i també volgué evitar el matrimoni entre la infanta Isabel, filla de Jaume I, i el príncep Felip l’Ardit
Ramon Guillem
Cristianisme
Bisbe de Barcelona.
Essent prepòsit de la canònica de Barcelona fou elegit bisbe, el 1107 El 1109, amb motiu de la recent invasió dels almoràvits pel Penedès i Anoia, anà d’ambaixador a la cort de Lluís el Gras per tramitar una possible ajuda, que no fou necessària Estructurà els béns de la canònica i obtingué del comte Ramon Berenguer III la renúncia a favor de la seu de diverses capellanies que ell proveí Participà en la conquesta de Mallorca pels catalans i pisans del 1114 i morí en l’expedició en circumstàncies desconegudes
satisfacció
Cristianisme
Reparació feta a Déu de la pena merescuda pel pecat.
El terme jurídic fou aplicat per Anselm de Canterbury a la redempció, en el sentit que la mort de Crist era una satisfacció vicària suficient i plena de condigno deguda a la justícia divina, satisfacció que era possible gràcies a la natura humana de Crist sense pecat i a la seva unió hipostàtica amb la segona persona de la Trinitat La mort de Crist no era ja considerada una redempció pagada al diable concepció antiga, sinó un deute pagat a Déu Pare Tot i la crítica de sant Bernat, l’escolàstica l’acceptà amb matisos diversos La teoria fou rebutjada per la Reforma
Guerau de Requesens i de Relat
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i féu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Lausor de la Divinitat…
Aleix
Cristianisme
Asceta.
La tradició afirma que abandonà la muller la mateixa nit de noces i visqué ascèticament els disset darrers anys de la seva vida com a criat a casa del seu pare, ignorat de tothom Molt popular a l’Orient, ho fou també a l’Occident medieval A Catalunya hom el tenia com a patró de captaires i vagabunds El tema tingué una certa importància en la literatura medieval catalana hom conserva el record de cançons representades al Berguedà, al Camp de Tarragona i a l’Alt Penedès, possible romanalla de peces de teatre hagiogràfic, avui perdudes A Reus havia estat representat el ball de sant…
Joan Mariner
Cristianisme
Missioner franciscà.
Ingressat a l’orde, el 1760 professà, a Reus Destinat a les missions d’Amèrica, arribà al Collegi de Missions de San Fernando Mèxic, el 1785 El mateix any fou enviat a l’Alta Califòrnia, on era oficiant a les missions de Santa Clara, San Carlos i San Juan Capistrano Més tard anà a la missió de San Diego, on treballà, des de 1785 fins el 1800 Durant el mateix període, també anà a la missió de Santa Bárbara 1797 i tornà a la missió de San Juan Capistrano 1789 Cal esmentar també, el 1785, la seva participació com a cronista en l’expedició que sortí de San Diego cap a San Juan Capistrano, cercant…