Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Joan Francesc de Saunhac-Belcastel
Cristianisme
Primer bisbe d’Elna, després de la restauració posterior a la Revolució Francesa.
Era vicari general de Càors, quan fou designat bisbe d’Elna 1817 El seu nomenament es retardà encara per raons administratives fins el 1823 Li calgué reorganitzar la diòcesi, que havia passat vint-i-cinc anys sense bisbe Reagrupà les monges de Santa Clara que sobrevisqueren a la revolució 1825 i inicià la construcció del seminari 1826 Obligat a deixar la diòcesi el 1830, hi retornà poc després i fundà l’asil d’orfes del Bon Pastor 1839 i afavorí la congregació diocesana de religioses Sagramentàries per a tenir cura de l’ensenyament i d’hospicis civils Restaurà la catedral de Perpinyà i fundà…
jerarquia angèlica
Cristianisme
Ordre de preeminència establerta entre els àngels.
Partint d’unes categories que apareixen en sant Pau, la reflexió posterior, sobretot a partir del Pseudo-Dionís, arribà a establir una jerarquia en nou ordres
Metodi d’Olimp
Literatura
Cristianisme
Escriptor grec i pare de l’Església, probablement bisbe de Filipos i màrtir (~311).
Les seves obres palesen la influència de Plató, Climent d’Alexandria i Orígenes, tot i ésser antiorigenista El seu Symposion o ‘Banquet sobre la virginitat’ influí molt en l’ascesi posterior La seva festa se celebra el 18 de setembre
Heinrich Bullinger
Cristianisme
Teòleg reformat suís.
Conegué Luter a Colònia 1510, i també Zwingli 1528, el qual succeí com a cap de la reforma a Zuric 1531 Redactà el Consensus tigurinus 1549 i la Confessio helvetica posterior 1562, però atacà durament catòlics i luterans, principalment per la doctrina eucarística
Juan de Resa
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Capellà de Carles I, en l’edició castellana de les obres d’Ausiàs Marc fetes a Valladolid el 1555 inclogué un Vocabulario valenciano-castellano que conté unes 2 693 veus —en ocasions amb interpretacions equivocades—, que, malgrat el seu poc valor lexicogràfic, influí en la lexicografia valenciana posterior Hom ha suposat que s’inspirà en la Taula de vocables scurs de l’edició d’Ausiàs Marc del 1545
Idaci
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~666-689).
Fou amic del metropolità Julià de Toledo , amb el qual es tractà en el concili toledà del 688 i que escriví, a petició d’Idaci, el Prognosticon futuri saeculi El 689 trameté aquest tractat a Sunifred, metropolità de Narbona, amb el prec de difondre'l entre els seus sufraganis Julià li dedicà una altra obra, perduda, i el tractà de sant, fama que ha passat a la literatura posterior
Charles Moeller
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor belga.
Professor a Lovaina 1956, com a especialista del concili II del Vaticà i des de la seva posterior activitat sotssecretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, fou un dels principals portaveus de l’aspiració a anivellar la teologia catòlica i el catolicisme amb la concepció contemporània del món És autor de Littérature du XX e siècle et christianisme 1953-60 i L’homme moderne devant le salut 1965
Ignasi d’Antioquia
Cristianisme
Bisbe i pare apostòlic, dit el Teòfor.
Bisbe d’Antioquia, fou conduït a Roma sota Trajà ~107 per tal de respondre-hi de l’acusació de cristianisme, i hi morí màrtir Durant el viatge adreçà set cartes a diverses esglésies i a Policarp d’Esmirna, testimoniatge singular d’una personalitat carismàtica de l’Església primitiva Aquestes cartes, segurament interpolades per algun autor posterior, han estat traduïdes al català per M Estradé La seva festa se celebra el 17 d’octubre
Ricard de Sant Víctor
Cristianisme
Teòleg i místic escolàstic.
Succeí Hug de Sant Víctor a l’abadia homònima de París Els sis llibres del seu De Trinitate ocupen un lloc excepcional en la història de l’especulació trinitària per l’intent de derivar de l’amor comunicatiu de Déu les propietats de les persones divines Elaborà minuciosament tres arguments a posteriori de l’existència de Déu el de la temporalitat, el dels graus de perfecció i el de la possibilitat, molt apreciats per l’escolàstica posterior La mística especulativa li deu també notables aportacions, sobretot de tipus simbòlic
Vítiza
Cristianisme
Abat d’Eixalada.
Era d’origen urgellès i germà d’Àtila, un dels monjos que entrà al monestir el 854, ensems amb Protasi La seva entrada fou un xic posterior, però és esmentat com a possessor de béns amb el seu germà des d’aquella data Fou elegit abat poc abans del 865, i regí l’abadia fins als volts del 874 Durant el seu abadiat mantingué sempre una estreta relació amb Protasi, retirat a Cuixà Augmentà els béns de l’abadia amb noves adquisicions i cercà l’amistat i la protecció del comte Miró I de Rosselló