Resultats de la cerca

Fou mestre en teologia i rector del collegi de Tortosa Escriví diversos sermons i una Oració 1792, precedida d’un llarg pròleg sobre castellonencs illustres València engrandida i cèlebre en tot el món per Sant Vicent 1784 i 1804 i Carta del sacristán de Tírigs 1806, en què defensa la filiació valenciana del pintor Francesc Ribalta

Es graduà en biologia a la Universitat de Stanford 1974 i es doctorà en oceanografia a la Universitat d’Oregon 1983 Posteriorment estudià teologia al Church Divinity School of the Pacific de San Francisco, on es graduà el 1994, any en què fou ordenada per l’Església episcopaliana, i el 2001 obtingué el doctorat a la mateixa institució L’any 2000 fou elegida bisbe de Nevada i al juny de 2006 la primera dona cap de l’Església episcopaliana en una ajustada i disputada votació, que havia estat precedida d’una controvèrsia en relació amb l’elecció d’un bisbe que havia reconegut…

Hom l’anomena també santa Teresina Precedida per les dues germanes al convent de Lisieux , obtingué del papa el permís d’entrar-hi a quinze anys A la professió 1890 rebé el nom de Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç Ajudant de la mestra de novícies 1893, no pogué formar part del grup de monges enviades a la Xina 1896 a causa de la primera hemorràgia de la tuberculosi que la dugué aviat a la mort La seva espiritualitat, simple i heroica alhora, anomenada “camí de la infància espiritual” o “caminet”, és coneguda, sobretot, a través de l’autobiografia Histoire d’une âme ,…

Hom sol distingir dues parts la del temporal, o cicle de les festes mòbils, i centrada en la celebració de la Pasqua , i la part del santoral, o calendari de festes fixes L’any litúrgic, a les esglésies llatines, comença amb l’advent, temps de preparació al Nadal i a l’Epifania a les esglésies orientals hi ha alguns diumenges previs al Nadal, però sense un cicle definit com l’advent Les esglésies de tradició siríaca fan precedir encara aquests diumenges dits ‘de les Anunciacions’, d’uns altres, anomenats ‘de la Dedicació’ La Pasqua, amb la Setmana Santa , centre de l’any litúrgic, és …

Compromís envers Déu i, en general, per motius religiosos, pot ésser condicionat a una gràcia o un favor que hom espera obtenir equival a la prometença o bé és espontani En aquest cas, obliga l’individu a fer quelcom que no és de simple prescripció religiosa normalment, abstinència alimentària o sexual Entre els grecs dominava l’aspecte d’ofrena, mentre que els romans, més formalistes, donaren valor primordial al ritu i a l’obligació sagrada A l’Antic Testament va unit a la idea general de consagració a Déu En altres religions també acompanya el fenomen del monaquisme És en aquesta línia que…

És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…

Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…

Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a base de…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…