Resultats de la cerca

Fou membre de la Reial Conferència Física Experimental de Barcelona 1766 i professor de matemàtiques a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la indicada Conferència 1766-1808 És autor de sis memòries presentades a l’Acadèmia sobre la invenció i la construcció de telescopis i microscopis, el micròmetre de Dellon, alguns fenòmens de la vista, i sobre la natura de la llum

Fou el prelat més famós de la Hispània romana pels seus escrits, en els quals es trasllueix una gran formació clàssica —amb esments de Virgili, Hesíode i Soló— i eclesiasticopatrística beguda en la Bíblia, sant Pau, Tertullià i Cebrià, i un extraordinari zel pastoral són una font preciosa per al coneixement de la vida cristiana del s IV Segons sant Jeroni, es remarcà per la seva afinada eloqüència i fou famós en virtut i ciència Casat i pare de Nummi Emilià Dextre , que l’imità en l’interès per l’erudició, fou ordenat sacerdot pel bisbe, que substituí en l’episcopat Combaté tota mena d’…

Fou beneficiat, domer i sotsobrer 1467 de la catedral de València Escriví el cartell i la sentència del certamen poètic celebrat a València el 1474, al qual també concorregué, i li és atribuïda la direcció de l’edició del volum que conté les obres presentades Obres e trobes Participà al certamen del 1486 Una gran part de la seva obra forma part de llibres collectius Lo procés de les olives 1497, Lo Passi en cobles 1493 i Escacs d’amor imprès el 1914 Durant molt de temps fou considerat autor probable de les  Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols , autoria…

Biografia L’11 de juliol de 1739 entrà a l’Escola Pia com a germà operari i hi professà després del noviciat, el 29 de novembre de 1739 A Moià collaborà a l’acabament de l’església i s’interessà per conèixer les tècniques emprades En acabar-se les obres, passà pels collegis de Mataró 1749-51, Igualada 1751-52 i Oliana 1752-60, on treballà en la façana del que encara és avui l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels i en la construcció de quatre celles per als religiosos i latrines per als religiosos i els alumnes Cap al 1760 anà Mataró i participà en la construcció del bloc destinat a internat,…

Els concilis, segons llur àmbit i importància, poden ésser universals o ecumènics i particulars , els quals se subdivideixen en plenaris i provincials Origen i història dels concilis cristians El fenomen conciliar no és exclusiu del cristianisme l’existència de concilis budistes de la família Theravāda, o tradicional, per a la fixació o el manteniment de l’ortodòxia ajuda a descobrir-hi un sentit religiós bàsic, que és el de la fixació legal de formes de creure i d’actuar per part de tota una comunitat o dels qui la representen, de manera que els individus hagin d’optar entre sotmetre-s’hi…

El moviment que en resulta, amb la renovació de l’actitud espiritual, suposa una visió positiva del món i de l’home El moviment ecumènic comporta una ideologia, un sistema i fins i tot una organització, bé que cap d’aquestes dimensions no sigui una finalitat No cerca el retorn d’una confessió a l’altra ni tampoc les confronta amb la pruïja del triomf d’una d’elles Creu en les possibilitats de creixença de la unitat que ja existeix i, mai que arribés a acomplir del tot la seva tasca, com a mitjà que és, el moviment ecumènic hauria de desaparèixer Tot i algunes temptatives com els concilis…