Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Jacint Alegre i Pujals
Cristianisme
Jesuïta.
Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona Preocupat pel problema de l’assistència als malalts inguaribles, fou l’ànima de l’obra, que no arribà a veure realitzada, anomenada Cottolengo del Pare Alegre
desig natural
Filosofia
Cristianisme
Locució emprada per l’escolàstica (desiderium naturale), sobretot a partir de Tomàs d’Aquino, per a expressar l’orientació de l’esperit humà cap a la visió de Déu.
El concepte ha estat interpretat modernament com a expressió de l’obertura dinàmica que, en l’home, comporta el destí de salvació donat per Déu a la creació La qüestió del desig natural es relaciona intrínsecament amb l’anomenat problema del sobrenatural sobrenatural
futurible
Filosofia
Cristianisme
En l’escolàstica dels s. XVI i XVII, futur condicionat o contingent, en contraposició a futur absolut o necessari.
El problema dels futuribles futuribilia centrà les discussions entre els partidaris de DBáñez dominicans i agustins i els de Lde Molina jesuïtes, entre els quals els suaristes es distingiren en alguns punts per una peculiar posició en relació amb els problemes de la preciència i de la premoció divines
controvèrsia
Cristianisme
Mètode teològic emprat en la polèmica de punts discutits, tant si es tracta de veritats bàsiques no compartides per les diverses confessions cristianes com de punts secundaris en què no es posen d’acord les escoles teològiques.
En el primer sentit, són típiques les Disputationes et controversiae christianae fidei adversus huius temporis haereticos , de Roberto Bellarmino, conegudes com les Controvèrsies per antonomàsia en el segon, foren famoses durant els s XVI i XVII les controvèrsies De Auxiliis entre dominicans i jesuïtes, sobre el problema de la gràcia de Déu i de la llibertat humana
Hans Urs von Balthasar
Literatura
Cristianisme
Teòleg suís, autor de llibres sobre temes religiosos i literaris.
Subratllà especialment la dimensió estètica de la revelació Les seves obres principals són Das Herz der Welt ‘El cor del món’, 1945, Theologie der Geschichte ‘Teologia de la història’, 1951, Bernanos 1954, Das betrachtende Gebet ‘La pregària contemplativa’, 1955, Die Gottesfrage des heutigen Menschen ‘El problema de Déu en l’home d’avui’, 1956, Skizzen zur Theologie ‘Assaigs de teologia’, 1960-61, Herrlichkeit Eine theologische Ästhetik ‘Magnificència Una estètica teològica’, 1961, Cordula oder der Ernstfall 1966
Pierre Lartzabal
Literatura
Cristianisme
Escriptor i sacerdot basc.
A més d’una nombrosa contribució en diverses revistes del País Basc, sobresurt la seva obra teatral De la seva producció destaquen Bordaxuri , basada en el bertsolari d’aquest nom que morí a galeres Hiru Zireu ‘Eren tres’, sobre el problema de l’emigració, i Sempere'n gertatua , que narra un cas d’assassinat, totes tres, i algunes més, publicades el 1962 La seva obra principal és, potser, Matalaz 1968, sobre les aventures d’un capellà suletí que lluità contra el centralisme francès durant el s XVIII
Karl Barth
Cristianisme
Teòleg suís de l’Església Reformada.
Començà dedicant-se als problemes socials, i es definí com a socialdemòcrata La Primera Guerra Mundial el portà a valorar més l’element escatològic i transcendent del cristianisme emprengué l’estudi de l' Epístola als Romans amb l’obra Der Römerbrief 1910 intentà d’unir l’acció o gràcia o paraula de Déu amb l’acció o esforç humà cap al progrés Els anys posteriors accentuaren la importància de la transcendència en el seu pensament Fou professor de dogmàtica a Göttingen, a Münster i a Bonn El primer intent de sistematització del cos doctrinal del cristianisme fou Die christliche Dogmatik im…
Thomas Bayes
Matemàtiques
Cristianisme
Matemàtic i pastor presbiterià anglès.
El 1763 fou publicada pòstumament la seva memòria An essay towards solving a problem in the doctrine of chances ‘Assaig sobre la resolució d’un problema en la doctrina de probabilitats’, obra d’una gran importància estadística i epistemològica, on introduí el concepte d’inferència inductiva en intentar de determinar la probabilitat de les causes a partir de la dels efectes observats La seva aportació a la teoria de la probabilitat ha estat redescoberta pel corrent del subjectivisme probabilista També escriví An introduction to the Doctrine of Fluxions 1736
carisma
Cristianisme
En llenguatge teològic, do especial de Déu, destinat a influir socialment en la comunitat eclesial i atorgat a un cristià prescindint del seu grau jeràrquic.
Les lletres apostòliques, sobretot de Pau, són un testimoni de l’existència i de l’abundància dels carismes gr Χάρισμα , chárisma, 'do’, ‘gràcia’ en l’Església primitiva Però ja aleshores el gran problema fou destriar els autèntics dons de Déu de les imitacions i el d’harmonitzar-los amb la disciplina de la comunitat, i es desenvolupà una doctrina del discerniment dels dons de l’Esperit Segons el Concili Vaticà II, que ha reconegut que els carismes formen part de l’estructura més essencial de l’Església, el judici sobre llur autenticitat i llur bon ús pertany a les seves…
Miquel Maura i Montaner
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Gabriel , i Francesc Ordenat de sacerdot el 1868, es dedicà a l’ensenyament de la teologia dogmàtica i a la predicació Fou rector del seminari diocesà de Mallorca i tingué molta influència en la clerecia mallorquina Fou fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic Escriví nombrosos articles de temàtica religiosa en diaris i revistes de Mallorca, especialment a El Àncora 1880-90, fundada per ell És autor d’alguns llibres, el més difós dels quals és Armonías , sobre la personalitat de Jesucrist també tingué una gran ressonància la…