Resultats de la cerca

Conté una llista d’epítets aplicats als papes des de Celestí II 1143-44 fins a Pere II, darrer papa a la fi del món Profecies molt venerades, encara els darrers papes han estat sovint descrits amb els seus termes, sobretot Pius XII pastor angelicus

Les seves profecies formen el nucli original del llibre bíblic homònim Profetitzà a Jerusalem i, després de la seva deportació 597 aC, a Babilònia

Tot proclamant el retorn a la fe i a les pràctiques cristianes primitives, els cristadelfs subratllen la importància de les profecies antigues i centren llur fe en la vinguda de Crist entesa en el sentit d’una apocatàstasi

Llur mètode consistia a mostrar que el cristianisme no era perillós a l’estat, sinó que era moralment i culturalment superior al paganisme Enfront dels jueus volgueren mostrar com les profecies de l’Antic Testament s’acomplien en Crist Els principals foren Aristides, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil, Minuci Fèlix i Tertullià

Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fora formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits L’opuscle on expressava aquestes profecies fou cremat per la inquisició 1376 per ordre de Nicolau Eimeric

Es doctorà en teologia 1909 Dirigí La Hormiga de Oro i Fulla Dominical de la diòcesi barcelonina 1907-13 i fou redactor de Vida Cristiana Publicà la versió dels Evangelis 1926, Nocions de litúrgia 1916, L’art i la litúrgia 1913, Missalet 1913, Missal romà 1926-27, en dos volums, i El cardenal Mercier 1926 i diversos estudis lullians Denuncià la falsedat de les profecies de la mare Ràfols

Fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma 1677 i la missió de l’Orinoco a Nova Granada 1678 fou assassinat pels indígenes Publicà Razones para convencer al pecador Barcelona s d i obtingué un gran èxit editorial a Catalunya amb Casos raros de la confessió 1a ed Palma 1670, nou reedicions fins al seegle XIX, traducció d’una obra castellana impresa a València el 1656 Se li atribueixen unes Profecies per als anys 1668-1720, prohibides per la Inquisició el 1706

Hi ha dues recensions de les benaurances La de Lluc, que conté només quatre benaurances, és la més pròxima a la tradició primitiva La recensió de Mateu ha enriquit el primer recull amb quatre benaurances més, que originàriament no formaven part d’aquest context De les quatre benaurances provinents de la recensió més primitiva, les tres primeres proclamen la realització imminent del Regne de Déu, que vindrà a salvar els pobres, els oprimits, els qui ploren, els qui passen fam complint les profecies de la segona part d’Isaïes Jesús donà a aquesta proclamació del Regne de Déu la…

Ingressà molt jove al convent de Sant Joan de Jerusalem El 1804 hom li oferí la direcció de l’hospital de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, on es traslladà amb un grup de noies, origen de la seva congregació En quedar la ciutat sota el domini francès, fou obligada a dimitir el seu càrrec El 1813 hi tornà i regí la borderia de l’hospital El 1825 donà forma definitiva a la seva congregació, aleshores regida per Tecla Cantí, amb dotze altres monges germana de la caritat de Santa Anna Del 1826 al 1829 presidí la germandat El 1834 fou empresonada per una suposada conspiració contra la reina…

Als primers segles del cristianisme calgué una defensa de la fe contra les objeccions dels no-creients La tradició apologètica es confirmà a partir de l’edat mitjana Tomàs d’Aquino, Bossuet, Pascal, etc, però no fou objecte d’estructuració científica fins que la Illustració i la crítica liberal atacaren els fonaments metafísics i històrics del cristianisme La missió principal de l’apologètica tradicional és de demostrar la credibilitat de la revelació cristiana teologia fonamental, i per això és basada sovint en notícies externes com els miracles i les profecies Un nou corrent ha…