Resultats de la cerca

L’any 1946 interrompé els estudis d’enginyeria i ingressà a la Companyia de Jesús Posteriorment es llicencià en filosofia 1952 i en teologia 1956 per la Facultat de Sant Francesc de Borja i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1958, on es doctorà l’any 1979 Ordenat de sacerdot l’any 1955, la seva carrera docent es desenvolupà a l’Institut Químic de Sarrià 1957-62 i, sobretot, a la Universitat de Barcelona 1959-91, on fou professor titular i catedràtic 1981 d’ètica i sociologia i on exercí també com a Síndic de Greuges entre els anys 1993 i 1998, el primer a…

Professor del seminari conciliar de Barcelona durant vint-i-dos anys, fou divulgador, amb els seus escrits, de la devoció al Sagrat Cor de Jesús Escriví, per encàrrec del cardenal Casañas, una Vida de San José Oriol 1909

Serví com a fàmul a Calella alhora que hi estudiava El 23 de novembre de 1842 començà a estudiar retòrica a la classe del pare Joaquim Comas Vestí la sotana de l’Escola Pia l’11 d’abril de 1848 a Barcelona i anà a Sabadell per fer el noviciat, on professà l’1 d’abril de 1850 Cursà la carrera eclesiàstica a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i compaginà els estudis de filosofia i de teologia amb el de matemàtiques Eren els primers anys de la restauració de l’Escola Pia i aquesta havia acceptat el repte d’impartir matemàtiques i ciències en el nou batxillerat que l’Estat estava implantant…

Fou membre de la Reial Conferència Física Experimental de Barcelona 1766 i professor de matemàtiques a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la indicada Conferència 1766-1808 És autor de sis memòries presentades a l’Acadèmia sobre la invenció i la construcció de telescopis i microscopis, el micròmetre de Dellon, alguns fenòmens de la vista, i sobre la natura de la llum

Eclesiàstic, dirigí el collegi, després seminari menor, de Prada a partir del 1815 i el de Ceret entre el 1829 i el 1831 més endavant ensenyà en altres centres i exercí el ministeri pastoral, fins que, el 1855, tornà al seu poble natal Bon coneixedor de la prosòdia catalana i de recursos i temes poètics universals, que adaptà als seus objectius apologètics, pastorals i litúrgics, publicà a Avinyó i a Puigcerdà una Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques, dedicats als pàrrocos i missionistes 1841 Consta d’un preludi i de trenta-vuit cants religiosos de…

D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785

Fill de Domènec Sugrañes i Gras Llicenciat en dret i en filosofia per la universitat de Barcelona 1933, durant la Segona República formà part del moviment catòlic de renovació de l’ensenyament, fou secretari del Patronat de la Universitat Autònoma 1933-34 i collaborà a  El Matí Exiliat l’any 1936, des d’aquest any fins al 1939 estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya L’any passà a residir definitivament a Suïssa i des del 1944 ensenyà llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg Fou president de Pax Romana ,…

Un dels promotors del Modernisme, la seva actitud independent li valgué la pèrdua de la càtedra a l’Institut Catholique 1893 i l’excomunió 1908 Els seus estudis bíblics l’assenyalaren com un dels exegetes més capaços del seu temps Amb L’Évangile et l’Église esbossà una nova apologètica del catolicisme, que, tot i l’entusiasme provocat, fou condemnada D’aquí arrencà una actitud més polèmica Religion d’Israël 1901, Les Évangiles Synoptiques 1907-09 Un cop excomunicat, es dedicà a la problemàtica de la religió, i radicalitzà la seva visió del cristianisme La naissance du Christianisme 1933, La…

Segurament era germà de Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, primer marquès d’Argençola Ensenyà al collegi de Cordelles de Barcelona Compilà i redactà en part l’antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la Exma ciudad de Barcelona 1701, en la qual hi ha una sèrie de composicions en català i l’oració fúnebre, en castellà, que ell mateix pronuncià en les exèquies reials Una petita part de la seva correspondència es pot llegir dins el ms 111 de la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona

Biografia S'allistà com a voluntari a l’exèrcit que lluitava a Cuba contra els independentistes Es relacionà amb els escolapis de Guanabacoa, i s’hi quedà a treballar com a criat a l’internat Jove pietós, s’entusiasmà per l’ideari calassanci i demanà ingressar-hi Tornà a Catalunya i a 26 anys entrà al noviciat de Moià, el 8 de desembre de 1879, i hi professà el 8 de setembre de 1891 Cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Anà  Iratxe Navarra com a ajudant de mestre de novicis Ordenat sacerdot el 19 de maig de 1886, aquell mateix estiu fou enviat a Cuba…