Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
caritat
Cristianisme
Amor desinteressat que no cerca el propi bé, sinó que fa el bé i es dóna a l’altre.
La caritat no és motivada pel valor de l’altre sinó que és una expansió del bé propi En això es distingeix de l' eros , o amor motivat pels valors que hom descobreix en la persona estimada i que li són un bé la caritat, en canvi, és l’amor immotivat, gratuït, creador de valors En teologia, la caritat designa primàriament l’amor que Déu té a l’home i, per analogia, l’amor sobrenatural que l’home té a Déu i al proïsme caritat teologal L’amor que Déu té a l’home és expressió de la seva bondat infinita segons l’apòstol Joan, “Déu és caritat” Mentre l’amor humà tendeix al que és bo i perquè és bo…
ritu maronita
Cristianisme
Ritu litúrgic propi dels maronites.
Classificat com a variant del ritu siríac o antioquè, presenta punts de contacte amb el ritu caldeu, encara no explicats suficientment
oda
Cristianisme
Himne litúrgic propi del ritu bizantí.
Originàriament en nombre de tres i posteriorment en nombre de nou dividides en tres grups de tres, les odes són cantades a l’ofici matinal orthros Nascudes per acompanyar els càntics bíblics d’on ve el nom, acabaren per substituir-los La darrera oda corresponent al cant del magníficat és dedicada a la Mare de Déu i revesteix una solemnitat més gran El conjunt de les nou odes forma un cànon
ritu siríac
Cristianisme
Ritu propi de l’Església Siríaca.
Comprèn dues variants, amb estructura i evolució diferents l’oriental, anomenada, per això, ritu sirooriental, bé que també és coneguda amb els noms de ritu assiri, ritu nestorià i, sobretot, ritu caldeu, i l’occidental sirooccidental, coneguda amb el nom de ritu siroantioquè o, simplement, ritu siríac Una modalitat dins la branca occidental, en part convergent i en part divergent, és constituïda pel ritu maronita
ritu siroantioquè
Cristianisme
Ritu propi del patriarcat d'Antioquia.
És practicat pels cristians pertanyents a aquest patriarcat que cal no confondre amb els patriarcats homònims melquita o maronita, estesos a Síria, l’Iraq, el Líban i la Turquia meridional, i pels cristians jacobites del Malabar Índia i els seus germans catòlics, que hom anomena malankars Empra la llengua siríaca, bé que, en la pràctica litúrgica, la utilització de l’àrab hi és molt abundant i, a l’Índia, el malaialam Cal remarcar, entre diverses característiques, l’abundor d’anàfores més de 70 per a la litúrgia eucarística, una oració peculiar, a l’ofici diví, anomenada sedro , així com una…
litúrgia romana
Cristianisme
Ritu occidental propi de l’església de Roma.
Amb el temps segles IX-XI ha suplantat els altres ritus occidentals i, avui, pràcticament és l’únic de l’Església Catòlica litúrgia, llevat d’algunes excepcions, com els ritus ambrosià a Milà, el gallicà a Lió, el visigòtic a Toledo i els diversos ritus orientals conservats per les esglésies uniates Bé que reformada, ha passat a la majoria d’esglésies sorgides de la Reforma
Anastasi de Montclar
Cristianisme
Eclesiàstic caputxí, de nom propi Francesc Soler i Trepat.
El 1928 ingressà a l’orde i el 1935 fou ordenat de sacerdot Destinat a Amèrica, anà a la casa religiosa dels caputxins de l’Amazònia colombiana, on desenvolupà el seu treball pastoral i prestà distints serveis a Colón, Puerto Asís, La Chorrera, Puerto Nariño i altres llocs Amb qualitats de govern en el medi eclesiàstic, fou nomenat secretari de la prefectura apostólica de Leticia Fou responsable de la publicació periòdica Amanecer Amazónico Leticia Afeccionat a escriure, redactà i publicà, a l’informatiu De Tot Vent , nombrosos articles sobre diversos aspectes històrics de la vida missional…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina