Resultats de la cerca

Simple ampliació, inicialment, de la lliçó lectio , o lectura glossada d’un text —sovint completat per frases explicatives, o litterae , o àdhuc per comentaris més amplis, o sententiae —, i establerta posteriorment com a gènere independent quaestio , la qüestió restava determinada, en la seva modalitat oral, com a resultat de la disputació prèvia disputatio pel que fa a l’escolàstica posterior i, sobretot, a la neoscolàstica, aquesta determinació de la qüestió, establerta sovint d’antuvi, ha estat també denominada estat de la qüestió status quaestionis La relació entre quaestio i…

Noble milanès, fou cardenal el 1182, i bisbe de Milà el 1185 Per qüestions familiars s’enfrontà en una lluita obstinada amb Frederic I Barba-roja, el qual no pogué arribar a excomunicar, sorprès per la mort

Era lector del convent de servites de Barcelona El 1771 era professor de filosofia Publicà Sacrae Theologiae conclusiones 1760, exposició de teologia dogmàtica i de moral, força lliure de qüestions escolàstiques i que representa un avanç per a l’època

Bisbe d’Eichstätt, fou designat papa directament per l’emperador Enric III Es preocupà més de les qüestions polítiques que no pas de la reforma de l’Església, bé que afavorí la reforma benedictina que Joan Gualbert dugué a terme a Vallombrosa vallombrosà

Arquebisbe, primer de Ravenna i després de Bolonya 1952-58, i cardenal 1953-76 Destacat promotor de la pastoral i del moviment litúrgic a Itàlia, per la seva actuació i els seus escrits una cinquantena d’opuscles, es distingí també en les qüestions ecumèniques i socials Fou president del Consilium de litúrgia

Germà de la periodista Montserrat Minobis Monjo de Montserrat des del 1952, llicenciat en filosofia i teologia, estudià a l’Institut Anselmià de Roma i a París Collaborà assíduament a Serra d’Or i a Qüestions de Vida Cristiana , i inicià els Colloquis de Montserrat Pòstumament fou publicat el seu llibre Coses dels homes, coses de Déu 1966

El terme, que aparegué durant les polèmiques doctrinals del s XVII, esdevingué corrent a partir de JAMöhler L’irenisme confluí en l'ecumenisme

Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses

Canonge de Màlaga, defensà l’alliberament evangèlic de l’home i el diàleg amb el marxisme San Pablo al día 1956, El cristianismo no es un humanismo 1966, Creer es comprometerse 1967, El poder popular, tentación de Jesús 1983 Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou una de les figures més decisives del catolicisme espanyol A Ay de mí si no evangelizare 1971 es presenta ell mateix

Poc abans del 384 escriví al papa Damas un memorial sobre diverses qüestions de disciplina eclesiàstica Mort aquest, el successor Sirici li envià una llarga carta la primera decretal pontifícia conservada on resolia aquests afers i li encarregava de fer-los complir arreu d’Hispània Aquesta delegació papal ha estat la base més forta de l’origen del primat a favor dels arquebisbes de Tarragona