Resultats de la cerca

Casada amb Ulf Gudmarsson 1316, tingueren vuit fills, entre els quals santa Caterina de Suècia Després d’un viatge a Compostella, Brígida i el seu marit decidiren d’entrar a la vida religiosa i ella ho feu en el monestir d’Alvastra 1344, on hom diu que tingué revelacions Fundà a Valburga l’orde del Santíssim Salvador brigitina A partir del 1350 visqué a Roma Fou canonitzada el 1391 per l’Església Catòlica L’any 1999 fou proclamada copatrona d’Europa, juntament amb Edith Stein i Caterina de Siena La seva festa se celebra el 23 de juliol

Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona Preocupat pel problema de l’assistència als malalts inguaribles, fou l’ànima de l’obra, que no arribà a veure realitzada, anomenada Cottolengo del Pare Alegre

És la religió dels seguidors de Crist que són en plena comunió amb el bisbe de Roma, cap del collegi episcopal, successor del collegi apostòlic Aquest és l’aspecte preeminent que distingeix, des del punt de vista institucional, el catolicisme romà de les altres esglésies cristianes És, també, el sistema doctrinal propi de l’Església catòlica, fonamentat en la Bíblia i en la Tradició i el Magisteri És, encara, un pensament i una visió de les realitats humanes d’acord amb aquesta mateixa doctrina Catolicisme no és un concepte plenament idèntic al d’Església catòlica, puix que aquesta és una…

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…

El moviment que en resulta, amb la renovació de l’actitud espiritual, suposa una visió positiva del món i de l’home El moviment ecumènic comporta una ideologia, un sistema i fins i tot una organització, bé que cap d’aquestes dimensions no sigui una finalitat No cerca el retorn d’una confessió a l’altra ni tampoc les confronta amb la pruïja del triomf d’una d’elles Creu en les possibilitats de creixença de la unitat que ja existeix i, mai que arribés a acomplir del tot la seva tasca, com a mitjà que és, el moviment ecumènic hauria de desaparèixer Tot i algunes temptatives com els concilis…