Resultats de la cerca

El 986, tot just acabada l’expedició d’Almansor, fou nomenat abat de Sant Cugat del Vallès i anà a Compiègne a recaptar un privilegi del rei Lotari per refer el patrimoni del seu monestir, del qual s’havien perdut les escriptures És remarcable la seva actuació en la restauració de la vida comunitària i dels béns del monestir El 995 fou nomenat bisbe de Girona, sense deixar, però, el càrrec abacial Regí la diòcesi fins el 1010, que amb el comte Ramon Borrell anà a l’expedició contra Còrdova Morí a la tornada, a conseqüència de les ferides que havia rebut Fou enterrat a Sant Cugat…

Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou aprisiat per…

Escolà de Montserrat 1943-48, 1953, entrà com a novici del monestir, on feu la professió simple el 1954 i la solemne el 1957 Ordenat de sacerdot 1960, estudià al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma 1961-64, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys 1968-77 El 1977 l’abat Cassià Just el feu secretari particular seu i l’any següent el nomenà prior del monestir, càrrec que exercí fins el 1989, en què, per resignació de l’abat Just a l’abadiat…

S’ordenà sacerdot el 1975 a Barcelona Exercí la seva tasca pastoral als barris del Verdum i de Roquetes de Barcelona i, posteriorment, a la Trinitat Vella En aquests barris obrers es dedicà a l’assistència a les persones i les famílies necessitades, i especialment a la població reclusa i els seus familiars El suport a la seva activitat solidària es materialitzà el 1997 amb la creació del festival per a recaptar fons  Guanya’t el cel amb el Pare Manel Alguns aspectes de la seva manera d’entendre i de viure la fe cristiana li comportaren crítiques d’una part de la cúpula catòlica, i el 2011…

La seva activitat política i religiosa fou intensa Amb Frodoí de Barcelona, es posà al costat de Carles el Calb en l’afer de Bernat de Gòtia un cop destituït aquest, els dos bisbes influïren el nou rei Lluís II a favor de l’atribució dels comtats de Barcelona i Girona a Guifré el Pelós, que ja era comte d’Urgell-Cerdanya En aquell concili de Troyes 878, tan important per a Catalunya, que presidia el papa Joan VIII, es decretaren també uns afegits jurídics a la llei visigòtica Teuter hi obtingué un privilegi reial per a la seva església El 881 era a la vall del Roine per a recaptar…

Era fill d’Ingelbert i d’Adaltruda, nobles de la regió d’Agde La seva elecció fou deguda al comte Guifré el Pelós de Barcelona-Girona i a l’arquebisbe Teodard de Narbona Mentrestant, el comte Sunyer II d’Empúries nomenà un altre bisbe intrús, Ermemir, ajudat pels bisbes Esclua d’Urgell, erigit en metropolità, Frodoí de Barcelona i Gotmar d’Osona, oposats al narbonès Sunyer II i el seu germà el comte Delà expulsaren Servusdei de la seva seu 888-90, que s’exilià de primer a les seves terres d’Agde i Besiers i es refugià tot seguit al monestir de Banyoles l’església del qual consagrà el 889,…

Els seus antecedents remunten a la demanda feta per Albert de Brandenburg arquebisbe de Magdeburg i bisbe de Hallerstadt de l’arquebisbat de Magúncia, que comportava la dignitat electoral les capitulacions corresponents establien l’acceptació de fer predicar la indulgència proclamada per Juli II 1507 per recaptar diners per a la construcció de la basílica de Sant Pere, a canvi de la qual cosa l’arquebisbe en podia percebre la meitat Sotscomissari per a la publicació de la indulgència a la província eclesiàstica de Magdeburg a la qual pertanyia Wittenberg fou el dominicà Johannes…

Biografia Estudià al collegi de Santa Anna Començà el noviciat a Moià el 18 de setembre de 1892 i hi professà el 19 d’agost de 1894 Estudià filosofia i teologia a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Fou ordenat sacerdot el 17 de juny de 1901 S'estrenà com a mestre a Valls, en l’ensenyament primari  A Vilanova i la Geltrú impartí assignatures de comerç, matèries en les quals s’especialitzà, i més tard passà dos anys del 1906 al 1908 entre Cracòvia Polònia i Cornigliano Itàlia Novament a Catalunya, residí als collegis d’Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró Fou consiliari de la…