Resultats de la cerca

Monjo de Santa Engràcia, a Saragossa, collaborà amb el bisbe Brauli Presidí els concilis VIII, IX i X de Toledo Escriví De sancta Trinitate i 102 poemes, recollits en el Libellus diversi carminis metro  La seva festa se celebra el 13 de novembre

Residí des de petit al Brasil, on entrà a la Companyia de Jesús 1623, i fou ordenat de sacerdot 1635 Actuà en diverses missions diplomàtiques a Lisboa Reclamat per la seva posició proindiana, fou condemnat a arrest domiciliari 1667-68 El 1681 retornà al Brasil Considerat un dels millors prosistes i oradors portuguesos, han estat recollits 15 volums de sermons 1679-99 i 3 de cartes 1735 Hom començà la publicació de les seves obres completes el 1854

Rector de Vallferosa Solsonès en 1779-82, de Castellvell de Solsona i de Castellnou de Seana Escriví unes Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia Barcelona 1959 aprofitant en part els materials recollits per Miquel Llisterri, i han restat inèdites una biografia del bisbe Lassala, en castellà, i Dogmes i veritats de la nostra santa religió catòlica 1805, comentari al Catecismo del mateix Lassala, del qual traduí també una versió abreujada Hom li ha atribuït una història de Catalunya, perduda

Professor 1941-66 i rector 1945-63 a la Universitat Catòlica de Lió i director de recerques al CNRS 1966 Consagrà la seva activitat científica a la lingüística francoprovençal Géographie phonétique du Forez 1941 i Atlas linguistique et ethnographique du Lyonnais 1950-76 En una llarga sèrie de treballs Études de géographie linguistique , recollits el 1983 maldà per establir l’especificitat del francoprovençal Com a director de l’institut lionès que porta el seu nom i coordinador dels atles regionals de França, tingué un paper destacat en l’orientació de la recerca dialectològica…

Fill d’un teixidor vigatà, inicià la carrera eclesiàstica a Vic i la continuà a Barcelona Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1676 i professà el 1678 Tot seguit es remarcà pels fenòmens místics i la direcció d’esperits, cosa que féu que, essent només diaca, fos nomenat mestre de novicis És autor d’alguns escrits i consells piadosos recollits en una biografia escrita per un seu company cartoixà, Josep Llerins, i publicada a Vic el 1893 pel canonge Jaume Collell Morí essent només diaca i se'l considerà venerable

Antiga manera de cantar els salms, ha restat reduït a un o dos versets amb tornada que hom executa després de les lectures de l’ofici diví Són recollits en el responser Als nocturns de matines revesteix una gran riquesa melòdica responsori llarg , mentre que és molt simple després de la capítula responsori breu , als altres oficis diürns Els de les grans festes, sobretot Nadal i Setmana Santa, foren tractats polifònicament per grans mestres TL de Victoria, Narcís Casanoves, etc L’obligatorietat de la recitació diària de l’ofici, així com el res privat, ha portat al costum contradictori d’…

D’origen basc per part de pare, el fet d’haver estudiat a la Universitat de Coïmbra l’orientà, una vegada ja jesuïta, cap al Brasil, on visqué des de l’any 1553 Arribà a dominar la llengua tupí, de la qual publicà la primera gramàtica Coïmbra, 1595 i un vocabulari Promogué la fixació del nucli de poblament que s’havia de convertir en la ciutat de São Paulo 1554 i assistí a la fundació de Rio de Janeiro 1565 En ocupar el càrrec de provincial dels jesuïtes estengué llur àrea d’acció 1577-87 Deixà escrites diverses peces teatrals escolars en tupí, llatí i portuguès com l' Auto de São Lourenço…

Joier de professió, a dinou anys entrà al seminari de Tarragona, on el 1868 guanyà la càtedra de llatí Ordenat sacerdot el 1871, feu estudis de grec, siríac i hebreu a Roma i, després de llicenciar-se a València en dret canònic 1873 i en filosofia i lletres i teologia 1875, obtingué el doctorat en aquesta matèria Professor de grec i d’hebreu al seminari de Tarragona, el 1875 hi fundà el Collegi de Missioners Pius IX Canonge i professor al Sacromonte de Granada 1879-82, fou promogut a canonge penitencier de Tarragona, on fou professor a la Universitat Pontifícia 1888-97 Publicà, per a l’…

Jesuïta 1922 i sacerdot 1932, fou deixeble de MHeidegger 1934-36 Dedicat a la cura pastoral durant l’època nazi, fou professor de dogmàtica a Pullach 1945, a Innsbruck 1949, a Munic 1964, a Münster 1967 i novament a Munic 1971 Influí decisivament en el concili II del Vaticà, on fou cridat com a expert 1963 Entre la seva prolífica producció es destaquen Geist in Welt ‘Esperit en el món’, 1939, Hörer des Wortes ‘Oïdor de la paraula’, 1953, Sendung und Gnade ‘Missió i gràcia’, 1959, Kirche und Sakramente ‘Església i sagraments’, 1961 Els seus escrits han estat recollits a Schriften…

Filla d’uns botiguers albanesos, entrà 1928 a la congregació carmelita de les germanes de Loreto, a Rathfarnham Irlanda Enviada a l’Índia, exercí de mestra en un collegi de Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta Fundà la congregació de les missioneres de la caritat 1950 i obrí el Nirmal Hriday ‘Cor pur’, llar on s’acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers L’orde, que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d’un centenar de cases,…