Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Pere Bosquet
Cristianisme
Abat de Sant Cugat del Vallès (1351-85).
El capítol de la congregació claustral benedictina tarragonina i saragossana li encarregà 1358 una recopilació de les constitucions de la congregació nova enllestides el 1361 Féu construir l’arxiu del monestir
Gaspar Vicenç Faiol
Cristianisme
Dominicà, professor de la Universitat de Lleida.
Fou el primer prior del convent de dominicans observants de Sant Onofre de València i vicari general de la província d’Aragó 1491 Estengué la reforma a diversos convents claustrals És autor de diversos tractats De articulis fidei, De Sacramentis recopilació de les seves lliçons, Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos
Ramon d’Anglesola
Cristianisme
Bisbe de Vic (1264-98).
Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, fou canonge de Lleida, Urgell i Vic Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic S'enfrontà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals
Bernardino de Sahagún
Literatura
Cristianisme
Missioner i escriptor.
Frare franciscà, anà com a missioner a Nova Espanya 1529 La seva gran tasca consistí en la recopilació d’una gran quantitat d’informacions sobre la història nàhuatl, arreplegades de llavis dels antics nobles asteques, amb el propòsit d’entendre millor la cultura autòctona Ocupà càrrecs dins l’orde a Tlalmananco, Xoxhimilco, Puebla, Tula i Tepepulco i fou custodi i visitador de la província de Michoacán Publicà diverses obres de teologia, de predicació, de lingüística i de catequètica
sacramentari
sacramentari Foli del Sacramentarium Rivipullense (1050) amb una representació de la divinitat amb trets humans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Antic llibre litúrgic llatí que contenia les oracions sacerdotals —inclòs el cànon— necessàries per a la celebració eucarística, l’administració dels altres sagraments i sagramentals i el res de l’ofici diví.
És el resultat de la fusió de diversos libelli missarum parcials, i l’exemplar més antic que es conserva és el manuscrit de Verona Biblioteca Capitolare, LXXXV 80, del principi del segle VII, erròniament anomenat sacramentari lleonià Aquest sacramentari conté una recopilació de libelli procedents dels arxius pontificis del Laterà, feta a la fi del segle VI per a ús de Verona o d’una altra església del nord d’Itàlia, en introduir-s’hi el ritu romà Sembla que tots els sacramentaris romans coneguts depenen d’una altra recopilació feta a mitjan segle VI, de la qual no s’…
Antoni Pont
Cristianisme
Eclesiàstic.
Vestí l’hàbit trinitari a ciutat de Mallorca 1518 i completà estudis a Lleida, d’on fou professor d’arts i consultor del bisbe de Lleida fins el 1552 Durant aquests anys desplegà una gran tasca apostòlica, sobretot en la predicació, i meresqué el sobrenom d' apòstol de Catalunya Entre el 1553 i el 1567 fou ministre dels convents trinitaris de Mallorca i després de Morvedre El 1567 fou ministre del convent de Lleida, i de Mallorca a partir del 1577 Felip II el féu cavaller de competències del regne de Mallorca Fou nomenat arquebisbe d’Oristany Sardenya, però morí sense haver-ne pres possessió…
Miquel Isalguer
Cristianisme
Eclesiàstic, doctor en lleis.
El 1456 fou nomenat abat de Sant Joan, càrrec que tingué fins a la mort El 1461 era diputat per Catalunya i ambaixador de la generalitat per reclamar a Joan II la llibertat del príncep de Viana Tanmateix, després d’ésser detingut uns quants mesos a Camprodon per la host del capitost remença Francesc Verntallat, fidel a Joan II 1463, es reconcilià amb el rei i defensà la vila de Sant Joan de les Abadesses contra els exèrcits francesos de Joan de Lorena 1468-69, i assistí igualment a Girona al palau del bisbe Margarit per organitzar la defensa de la ciutat 1469 És autor d’una…
Josep Rius i Serra
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià al seminari de Vic, i ja sacerdot féu filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1919-21 L’historiador Heinrich Finke el recomanà per secretari de Paul Kehr, el qual ajudà en la recopilació dels Papsturkunden Spaniens 1924-27 El 1930 fou nomenat arxiver de la secció històrica de la Congregació de Ritus 1930 i fixà la residència a Roma Adquirí els títols eclesiàstics de prelat domèstic 1941, protonotari apostòlic 1961, canonge d’Astorga 1930 i canonge de Vic 1961 És autor de moltes obres i treballs en la congregació de ritus i de tema català, dels quals cal destacar…
Domènec Ram
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i…
Pere Alberc i Ferrament
Música
Cristianisme
Compositor i organista.
Vida i obra Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila En 1534-36 visqué a València, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell , Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i donar rendibilitat al…
, ,