Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
ròtol de ciris
Cristianisme
Conjunt de ciris disposats entorn d’una fusta plana rodona, d’on li ve el nom, o sovint en forma d’estrella, que s’encenien i es penjaven davant els cors dels canonges de les catedrals catalanes la nit de Nadal a l’hora de matines.
S'encenien durant els tres primers salms de matines i presidien tot el res, en record, sembla, de l’estel de Nadal
Fermí
Cristianisme
Primer bisbe d’Amiens.
Evangelitzà de primer la Tarraconense, i s’establí després a la Gàllia, on fou degollat Pamplona celebra la festa el 7 de juliol, i el té com a patró En la litúrgia, la festivitat en honor de sant s'ha celebrat també el 13 de gener en record de la troballa de les seves relíquies i el 25 de setembre data del seu martiri
Pere Desvalls
Cristianisme
Cardenal, de família catalana, conegut a Itàlia amb el nom de D’Isvaglia o D’Isvaglies.
Protonotari apostòlic i governador de Roma, Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Reggio de Calàbria 1497 i cardenal 1500 En 1500-08, fou legat a latere davant dels reis d’Hongria on li fou atorgada la diòcesi de Veszprén i de Polònia Fou també home de confiança de Juli II, el qual li concedí l’administració de la diòcesi de Messina 1510 i la legació de Bolonya, on deixà grat record
quaranta hores
Cristianisme
Adoració del Santíssim Sagrament durant quaranta hores (distribuïdes en tres dies) en record de les hores passades per Jesús dins el sepulcre.
Pràctica nascuda a Itàlia segle XVI, sembla relacionada amb l’adoració al monument sepulcre el dijous i divendres sant Reglamentada per Carlo Borromeo 1565, fou difosa en tota l’Església Catòlica per Climent XII 1731 Fou molt popular als Països Catalans
Aleix
Cristianisme
Asceta.
La tradició afirma que abandonà la muller la mateixa nit de noces i visqué ascèticament els disset darrers anys de la seva vida com a criat a casa del seu pare, ignorat de tothom Molt popular a l’Orient, ho fou també a l’Occident medieval A Catalunya hom el tenia com a patró de captaires i vagabunds El tema tingué una certa importància en la literatura medieval catalana hom conserva el record de cançons representades al Berguedà, al Camp de Tarragona i a l’Alt Penedès, possible romanalla de peces de teatre hagiogràfic, avui perdudes A Reus havia estat representat el ball de sant…
Climent de Roma
Cristianisme
Personatge important de la comunitat cristiana de Roma.
La llista de successió episcopal feta per Ireneu vers el 180 el presenta com a bisbe de Roma, en una època que la jerarquia romana no era certament constituïda El Pastor d’Hermes esmenta un Climent “a qui pertoca de dur les cartes a les comunitats foranes” Llevat d’això, no se'n sap res més sinó que escriví en nom de la comunitat de Roma una Epístola als corintis , en ocasió d’una dissensió interna en aquella església L’autor fa apellació al record de Pere i Pau en la seva estada romana, i sosté l’origen apostòlic del càrrec eclesiàstic de prevere L’escrit és tot impregnat d’…
Ponç

Representació de sant Ponç
Cristianisme
Màrtir romà.
Durant la persecució de Valerià es refugià a la seu episcopal de Cimiez actual barri de Niça, on patí martiri Segons la passió llegendària del segle VI, hauria estat batejat pel papa Poncià Força venerat als Països Catalans, hi té moltes capelles i ermites entre les més famoses, l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera La seva diada era celebrada amb moltes festes populars a Barcelona se celebrava una fira de flors al carrer de Carders i una d’herbes al de l’Hospital, que encara perdura També era celebrada a Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Vilatorta, a l’església de Sant Ponç de Puigsec…
Josep Antoni Reventós i Poch
Cristianisme
Eclesiàstic trinitari.
El 1818, ingressà a l’orde Poc després del 1835, en fugir de les guerres carlines, se n'anà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Melo Hi reprengué el seu treball pastoral i,del 1842 al 1865, fou rector tinent de Melo El 1853 projectà la fundació d’un poble dins la seva jurisdicció parroquial, en el pla format a l’aiguabarreig dels rius Yerbal i Olimar per assolir aquest objectiu, formà la Sociedad del Pueblo de Treinta y Tres, que adquirí els terrenys per a la construcció El poble s’hi fundà i rebé el mateix nom de la societat, en record dels 33 orientals que el 19 d’abril de…
diumenge de Rams

Benedicció de les palmes durant la celebració del diumenge de Rams
© Fototeca.cat
Cristianisme
Folklore
Festivitat litúrgica popular que obre les festes de Setmana Santa.
Hom l’anomena també el Ram , o el dia del Ram , o el dia dels Rams , o Rams , a causa dels rams i palmes ram que es beneeixen aquest dia a la missa major en record de l’entrada de Jesús a Jerusalem El dia abans hom sol celebrar una fira de rams i palmes palma , palmó Acabades la benedicció i la processó feta entorn del temple, d’acord amb la litúrgia, canviada modernament, hom picava amb els rams a terra —fet que rebia el nom de ‘fer escombra’— abans que s’obrissin les portes del temple, mentre els sacerdots cantaven un himne litúrgic i els fidels unes corrandes populars…
Antoni de Pàdua
Cristianisme
Franciscà, predicador i teòleg, conegut en el món de parla portuguesa amb el nom d’Antoni de Lisboa.
Canonge regular de sant Agustí al convent de Sant Vicenç extramurs de Lisboa, d’on passà al de la Santa Creu de Coïmbra, famós centre d’estudis escripturístics i patrístics L’any 1220, amb motiu de passar les relíquies dels primers franciscans màrtirs del Marroc, es féu franciscà i es canvià el nom de Ferran per Antoni i anà com a missioner al nord d’Àfrica, i quan en retornava, una tempesta el portà a Sicília d’allà passà al convent de Montepaolo Forlí, on començà les seves tasques de predicació Durant els anys 1223-25 ensenyà a Bolonya Santa Maria della Pugliola i els següents a Montpeller…