Resultats de la cerca

Entrà als dominics a Florència 1517 Participà en el concili de Trento i fou bisbe de Minori 1546 i, després, arquebisbe de Conza 1552 Polemitzà amb els luterans i tractà els problemes teològics més discutits al seu temps predestinació i gràcia, immaculada concepció, culte dels sants, i fou causa, sovint, de violentes polèmiques per la novetat d’algunes tesis catarinisme i pel seu escotisme És propi d’ell el recurs sovintejat a les fonts de la revelació i al magisteri eclesiàstic en el procés d’elaboració dogmàtica

L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià 381 i més tard 384 un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època

Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa

Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs síndic i cambrer al monestir abans d’ésser elegit abat el 1602 Fou vicari general de l’abat del Cister per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616 Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor

Llicenciat en teología i dret canònic per Salamanca i Roma, va rebre l’ordenació sacerdotal l’any 1948 Fou secretari del bisbe Narcís Jubany , vicari general del bisbat d’Urgell i delegat permanent de la mitra per a Andorra Durant 31 anys fou bisbe de Lleida  1968-99, i des d'aquest darrer any bisbe emèrit de Lleida En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se bisbat de Barbastre-Montsó Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada,…

Professà al convent dominicà de Burgos 1506 i estudià a París filosofia 1509-13 i teologia 1513-16, i alhora exercí el magisteri en el seu orde fins a aconseguir el doctorat 1522 Professor a San Gregorio de Valladolid 1523-26, passà definitivament a Salamanca 1526-45 convidat al concili de Trento tant per l’emperador com pel papa, la malaltia no li permeté d’assistir-hi Destaca principalment per la seva renovació humanística de l’ensenyament de la teologia exposició clara de temes d’actualitat evitant les discussions purament dialèctiques, recurs constant a les fonts l’Escriptura…

El 1752 ingressà a la Companya de Jesús El 1755 fou destinat a Xile, on l’enviaren a les missions araucanes de La Imperial i Angol Aprengué la llengua maputxe, i es familiaritzà amb totes les llengües indígenes de la zona El 1764 publicà a Lima una obra lingüística, sobre la parla dels indis araucans de Xile, Arte de la Lengua General del Reyno de Chile amb un subtítol força extens L’obra presenta alguns trets lingüístics força moderns posa en relleu les estructures morfològiques recomana la pràctica viva com el gran mètode d’aprenentatge i aconsella als missioners el seu aprenentatge Sobre…

Probablement havia nascut i estudiat a la Tarraconense La seva activitat literària coneguda s’estén del 414 al 420, i abasta gairebé tots els camps de controvèrsia de la primeria del segle V origenisme, arianisme, pelagianisme, priscillianisme i contra els jueus Es malfiava dels teòlegs i preferia el recurs a la força i a la mentida, per la qual cosa sant Agustí li adreçà el Contra mendacium , ultra les Epístoles 120 i 205 De la dotzena d’escrits dels quals hi ha constància, s’han conservat solament l' Epístola 119 i les Epístoles 11 i 12 , descobertes recentment per J Divjak…

Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1771 Acabat el noviciat i feta la professió, fou enviat a Balaguer per als estudis de filosofia i després a Mataró 1773-78, on els finalitzà El 1779 s’encarregà de la classe de gramàtica, i entre el 1783 i el 1784, de la d’humanitats Del 1790 al 1797 exercí el magisteri a Oliana i després tornà a Mataró com a director d’interns  Fou nomenat rector de Balaguer el 1801, però morí pocs mesos després Per encàrrec del pare provincial publicà un llibre de pregàries en què recollí la seva experiència a Mataró Aquest devocionari inclou pregàries en català i…

Com a rescat, la idea és comuna a la majoria de religions Així, el sacrifici de les primícies n'implica la idea, mentre que les primícies ofertes a la divinitat rescaten per a l’ús humà i profà la resta del producte el sacrifici dels primogènits dels animals rescata els homes, que altrament haurien d’ésser immolats el sacrifici d’una sola persona pot redimir la collectivitat, com la Ifigènia de la mitologia grega Com a alliberament, la idea es confon amb salvació i és a la base de totes les religions universalistes i de les antigues religions dels misteris, que ofereixen a l’home el camí i…