Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Calamanda
Museo del Prado
Cristianisme
Màrtir cristiana, nada, segons la tradició, a Calaf (Anoia), d’on és patrona i on des del segle XVI en són venerades les relíquies, a l’església de Sant Jaume.
Una altra tradició la fa companya d’Úrsula de Colònia segle V, i les seves restes foren portades a Calaf La seva festa se celebra el 5 de febrer
Gregori Ridaura i Peres
Cristianisme
Eclesiàstic.
Féu els estudis religiosos a València, on obtingué un benefici en la catedral 1669 Es remarcà com a director de consciències i per la seva ascesi personal No deixà cap obra, però els seus biògrafs recolliren màximes seves d’espiritualitat El 1741 les seves restes foren traslladades a la catedral de València És tingut com a venerable
Isabel de Maranges i Valls
Cristianisme
Religiosa fundadora, amb el jesuïta F.X.Butinyà, de les josefines (1875).
Fou superiora general de la congregació del 1898 al 1912, que fou destituïda Per divisions internes de la comunitat en sortí el 1913, i no hi tornà a ésser admesa, a desgrat de les seves peticions Rehabilitada, el 1963 les seves restes foren traslladades a la casa generalícia de Girona i foren enterrades juntament amb les del P Butinyà
Ferrer de Colom
Cristianisme
Canonge de Lleida (1321), prior de Fraga (1330) i bisbe de Lleida (1334-40).
Membre del consell reial de Jaume II Quan l’infant Alfons, comte titular d’Urgell, s’absentà per dirigir la conquesta de Sardenya 1323, fou nomenat governador de l’esmentat comtat Bisbe de Lleida, recopilà les constitucions antigues de l’església lleidatana El 1336 assistí a la coronació de Pere III a Saragossa i fou present a Barcelona 1339 al trasllat solemne de les restes de santa Eulàlia Feu erigir a la seu de Lleida la capella gòtica de la Concepció —com a contrarèplica a l’antilullisme dels dominicans—, on rebé sepultura
Narcís Coll i Prat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es formà a la Universitat de Cervera, d’on passà a la seu gironina com a cabiscol major Durant la invasió napoleònica formà part de la Junta de Defensa Nomenat arquebisbe de Caracas 1808, es trobà amb greus dificultats durant la lluita independentista, i la seva actuació comprensiva feu que el govern de Madrid el cridés a la metròpolis i restés sense efecte el nomenament per a la seu de Palència Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1796, on havia llegit una memòria sobre Los caracteres principales de los catalanes en tiempos de nuestros condes 1805
Pere l’Ermità
Cristianisme
Monjo i croat francès.
La llegenda li atribueix un paper important en la predicació i organització de la primera croada Les seves predicacions, però, són posteriors al concili de Clarmont d’Alvèrnia 1095 Prengué part principal en l’expedició popular que culminà en el desastre de Herseek 1096 i incorporà les restes de les seves tropes a l’exèrcit de Jofré de Bouillon 1097 Durant el setge d’Antioquia 1098 fugí, però s’uní després a les tropes, per entrar a Jerusalem De retorn, fou fundador i prior del monestir de Neufmoustier, prop d’Huy Venerat com a beat, la seva festa se celebra el 8 de juliol
Antoni Rossell
Cristianisme
Abat de Poblet durant tres quadriennis (1660-64; 1668-72; 1677-80).
Essent monjo bosser féu refer l’antiga bosseria Durant els seus abadiats arribaren de Nàpols les restes d’Alfons el Magnànim 1671, del seu germà l’infant Pere i de la infanta Beatriu, reina d’Hongria També en aquest temps es refermaren l’amistat amb l’infant Pere Antoni d’Aragó, germà del duc de Sogorb i de Cardona, i la protecció d’aquest sobre Poblet féu refer el sepulcre familiar i llegà a Poblet la seva biblioteca de 4 322 volums i donà també moltes relíquies al monestir, per a les quals l’abat Rossell destinà una capella i féu fer un retaule Féu emprendre obres a la…
Leidrat de Lió
Cristianisme
Arquebisbe de Lió.
Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés Vers el 800 tornà a…
Domènec Ram
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i lluità per a…
Bonifaci Ferrer
Cristianisme
Història del dret
Jurista i eclesiàstic.
Era germà de Vicent Ferrer Estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376, assessor de justícia criminal i, el 1389, representà la ciutat de València a les corts de Montsó Casat el 1382 amb Jaumeta Despont, en tingué dos fills i cinc filles Sembla que mare i filles moriren de la pesta del 1394, cosa que el va moure a entrar a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 En aquesta època entrà en contacte amb Benet XIII a través del seu germà Vicent, i actuà com a legat i…