Resultats de la cerca

Abat mitrat de Vilafranca del Bierzo, fou nomenat bisbe de Lleida 1819-24 S'oposà fermament al sistema constitucional Detingut com a represàlia per la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís abril del 1823, fou desterrat a Màlaga i després a Tortosa Restablert l’absolutisme, reuní en un volum els seus escrits anticonstitucionals El 1824 fou nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba

Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaron los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca

Professà a la Companyia de Jesús i fou professor de teologia a Salamanca A part d’escriure algun tractat teològic, es dedicà als estudis històrics Són notables una història del monestir aragonès de Sant Joan de la Penya i, sobretot, Los reyes de Aragón en anales históricos 1682-84, síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II, obres encara útils

Canonge de la seu de Girona 1666, és autor de Segunda parte de las fiestas que hizo Barcelona por haber llamado Carlos II a Juan de Austria para primer ministro de su gobierno 1677 Coneguda la data de la seva mort, no pot ser seva l’obra Manifestación en que se publican muchos y relevantes servicios con que ha servido a sus señores reyes la excelentísima ciudad de Barcelona, singularmente en el sitio horroroso que acaba de padecer este presente año de 1697 Barcelona 1697 reed 1794, que li fou atribuïda

Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina Professà en l’orde jerònim l’any 1757 Autor del pla de l’església de Burjassot, del claustre de Sant Miquel dels Reis a València 1763, de la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest Traduí i adaptà del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón

Doctorat en teologia a la Universitat de Saragossa 1593, en fou vicerector 1600-01 Fou també familiar de l’arquebisbe Ferran d’Aragó, racioner de mensa de la seu de Saragossa 1589 i prior de la seva confraria 1595, abat de Santa Maria d’Alaó, a la Ribagorça 1610, i abat de Sant Joan de la Penya 1614-32, on és enterrat El 1617 fou visitador dels monestirs benedictins claustrals del regne d’Aragó i diputat prelat d’aquest regne Publicà Historia de la fundación y antigüedades de San Juan de la Peña y de los reyes de Sobrarbe, Aragón y Navarra 1620

Nebot de Juan de Torquemada, convers del judaisme, fou dominicà i prior de Santa Cruz de Segòvia Autor del memorial a Isabel I Las cosas que debían remediar los reyes , sobre els conversos, reclamava un estatut repressiu contra els jueus que li ha valgut la fama —errònia— de creador de la inquisició Primer gran inquisidor de Castella 1478, ho fou també de Catalunya 1483, on delegà Juan Franco i Guillem Caselles 1484 Les seves Instrucciones , publicades pel cardenal Manrique Compilación de las Instrucciones del Oficio de la Santa Inquisición , 1576, constituïren el fonament del…

Professà al monestir de Montserrat el 1586 Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India , que dedicà al rei El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella Berguedà El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se…

Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea Ingressà a l’orde del Cister 1522, i fou abat de Veruela Tingué un llarg pontificat reformador i convocà sínodes, renovà la litúrgia, vetllà pels seus sacerdots, per als quals publicà el Breviario de Alfonso de Quiñones, fomentà la renovació dels ordes mendicants a Aragó i, el 1550, publicà la butlla In cena Domini D’altra banda, veié sense gaire entusiasme el moviment reformador del concili de Trento i es resistí a la implantació dels jesuïtes a Saragossa Home d’extensa cultura i especialment…

Jesuïta des del 1755, residia a Oriola l’any de l’expulsió l’orde decretada per Carles III l’abril de 1767, i marxà a Ferrara fins al 1773 Després s’establí a Bolonya, on escriví i publicà en italià, com els tres companys seus  Bernat Garcia i Manuel Lassala , tragèdies i drames de tema històric com  Coriolano , 1779 Scipione in Cartagine , 1783 o hispànic com Agnese di Castro , 1781 A partir del 1787 es dedicà als estudis filosòfics i a l’assaig, amb obres com Miscellanee curiose ed erudite 1795 o Les philosophes à l’encan  1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies en…