Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
supèrbia
Cristianisme
Excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu dels altres.
La moral catòlica n'ha fet un dels set pecats capitals pecat capital, consistent en l’amor desordenat de si mateix com a principi i fi del propi ésser
puritanisme
Història
Cristianisme
Moviment político-religiós en el si de les esglésies reformades d’Anglaterra i d’Escòcia, nascut en el període que va des de l’establiment d’Elisabet I (1559) fins a la restauració monàrquica de Carles II (1660).
Ppretenia la total purificació de les reformes romanes en el culte i la implantació del pensament calvinista Les fonts més típiques per a conèixer-ne el pensament són el Pilgrim's Progress de John Bunyan i el Book of Martyrs de John Foxe, que posen la base del totalitarisme bíblic la Bíblia com a únic codi religiós, moral, social, litúrgic i polític Accentua al màxim la predestinació dels elegits, nucli a part entre els homes, fora del qual tot és dolent i digne d’extermini D’altra banda, defensa la fraternitat i igualtat de tots els homes, que aplica escrupolosament entre els creients…
primat
Cristianisme
Autoritat de Pere en el si del col·legi apostòlic, transmesa als seus successors a la seu de Roma.
Ja Calixt I ~220 reivindicà per a ell l’autoritat donada pel Crist a Pere, però als tres primers segles, malgrat algunes mostres d’arbitratge, el primat “primacia de Roma en la caritat”, segons l’expressió d’Ignasi d’Antioquia no s’encarnà en una jurisdicció damunt les altres esglésies Lleó I posà els pilars de la doctrina de la primacia papal a partir de la tradició sòlida dels sepulcres dels apòstols Pere i Pau i de la capitalitat de l’imperi Romà I els grans pares grecs i Agustí, entre altres, reconeixien a la seu de Pere una plenitud de veritat Bé que a la llum de l’exegesi i la història…
donat | donada
Cristianisme
A l’edat mitjana, el qui es donava a si mateix, amb els seus béns, en possessió d’algun monestir.
paralitúrgia
Cristianisme
Cerimònia religiosa no prevista en els llibres oficials, però organitzada si fa no fa segons el model d’una celebració litúrgica.
El mot és d’invenció recent i tendeix a desaparèixer, atesa la flexibilitat actual de la litúrgia, després de la reforma del concili II del Vaticà
triteisme
Cristianisme
Comprensió errònia que del dogma trinitari pot sovint fer-se espontàniament el creient, com si aquell es referís a tres déus.
Padern
Cristianisme
Bisbe dels cristians de Tortosa.
El 1058 assistí a la consagració de la catedral de Barcelona i el 1068 signà de nou l’escriptura de dotació de la mateixa catedral atorgada per Ramon Berenguer I No se sap si amb l’escomesa dels àrabs s’interrompé la successió pastoral de Tortosa, ni tampoc si aquest bisbe residia a Tortosa o si, com és probable, era un simple bisbe titular, condicionat a la futura conquesta de la ciutat
porta del perdó
Arquitectura
Cristianisme
En algunes catedrals, porta oberta a una banda lateral, normalment a occident si és orientada, on els fidels podien guanyar indulgències en ingressar-hi.
És famosa la de la catedral de Granada s XVI
Comendat
Cristianisme
Primer abat i fundador, ensems amb uns quants companys, del monestir de Sant Andreu d’Eixalada (840-841), al qual aportà els seus béns.
La casa monacal, tanmateix, no hauria sobreviscut si no hi hagués ingressat el convers urgellès Protasi, el 854
Gai
Cristianisme
Papa (283-296).
Prohibí que hom fos ordenat bisbe si no havia exercit els altres ministeris inferiors La seva festa se celebra el 22 d'abril