Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
caràcter sacramental
Cristianisme
Efecte que produeixen els sagraments del bateig, la confirmació i l’orde, definit pel Concili de Trento com un senyal espiritual i inesborrable que s’imprimeix en l’ànima i que no permet de repetir-los en la mateixa persona.
sagramental
Cristianisme
Cadascuna de les accions, ritus, objectes, pregàries, etc, instituïts i aprovats eclesialment a imitació dels sagraments i que produeixen efectes espirituals per intercessió de l’Església.
Anomenats fins al s XIII sacramenta minora , el ritual els classifica en consagracions forma solemne que acompanya certs ritus i se serveix de la unció, benediccions constitutives que adscriuen una persona o cosa a l’àmbit sagrat i benediccions d’invocació amb les quals hom demana el favor diví sobre persones o coses
absolució
Cristianisme
Dret processal
Acció sacramental d’absoldre els pecats, feta pel sacerdot que en té llicència, ordinàriament després d’una confessió oral.
La forma indicativa jo d’absolc és utilitzada per l’Església catòlica les esglésies orientals usen la forma deprecativa que Déu t'absolgui i l’Església anglicana, en la qual no té caràcter sacramental, utilitza, a més a més, la declarativa , per la qual hom anuncia al penitent que el perdó li ha estat concedit
col·legialitat
Cristianisme
Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.
En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou recollida i revifada pel…
fidel
Cristianisme
Creient que ha rebut la iniciació sacramental completa, en contraposició al catecumen.
presència eucarística
Cristianisme
Tipus de presència del Crist en l’eucaristia, dit també presència sacramental.
Les primeres controvèrsies sobre la natura d’aquesta presència daten de la primera edat mitjana, en què hom troba ja, sota una aparent coincidència, la divisió entre els precursors de la transsubstanciació i els qui accentuaven la permanència del pa i del vi eucarístics en el sagrament només posteriorment aparegué la doctrina del caràcter simplement simbòlic de la presència de Crist Al segle IX Pascasi Radbert fou el primer a posar en dubte la identitat entre el cos eucarístic de Crist i el seu cos ressuscitat, mentre que, al segle XI, Guitmund d’Anvers formulà la doctrina de la impanació, la…
signe
Religió
Cristianisme
Senyal, esdeveniment o paraula que hom interpreta com a manifestació i presència del transcendent o diví.
Entès com a realitat dotada d’un significat objectiu i, així, com quelcom de valor superior al del pur símbol, el signe en la seva comprensió específicament religiosa és un concepte fonamental de la fe bíblica i és a la base de tota la concepció sacramental del cristianisme sagrament
fórmula deprecativa
Cristianisme
Fórmula sacramental expressada en forma d’oració, en contraposició a la fórmula enunciativa.
És més pròpia de les Esglésies orientals, mentre que le segona ho és de la litúrgia romana