Resultats de la cerca

Solen ésser beneïdes, i els seus devots les compren i veneren Costum vigent ja al món clàssic, als Països Catalans en consta l’existencia des del s XV

Passà a Nàpols, on serví el rei Carles de Borbó És autor d’obres de caràcter pietós i d’una descripció de santuaris de Catalunya 1775

Són famosos els dotze miracles montserratins que consten en un manuscrit de Ripoll del segle XII, així com els de la primera part del Llibre Vermell de Montserrat 1396 La difusió als Països Catalans del llibre de miracles de Gautier de Coincy, de les Cantigas d’Alfons X de Castella i d’altres reculls europeus, sobretot marians, estimulà als santuaris del país la confecció de llibres de miracles a partir dels segles XIV i XV

Terme poc rigorós en història de les religions, designa primerament un lloc sagrat natural —gruta, tossal, font, etc— sacralitzat per una teofania i que hom constitueix per l’erecció d’un altar, d’una pedra, d’una imatge, d’un edicle, etc, i més tard per la construcció d’un temple Sovint constitueix la part més santa d’un temple N'existeixen a totes les religions Els primers santuaris cristians foren capelles edificades sobre les tombes de màrtirs o de sants famosos més tard, temples que conservaven imatges miracleres o commemoratius d’aparicions Sovint hi han nascut a l’entorn…

Fill del Zebedeu i germà de Joan Evangelista, formà part, amb ell i amb Pere, del grup de deixebles predilectes de Jesús Una tradició tardana el feu evangelitzador d’Hispània i originà la creença de la seva sepultura a Compostella En el calendari llatí, se celebra la festa el 25 de juliol, però en l’antiga litúrgia visigòtica, el 30 de desembre Als Països Catalans sant Jaume ha estat molt venerat A més de les antigues esglésies de tradició visigòtica i preromànica, n'hi ha moltes a partir del segle XII que jalonen els camins dels pelegrins, no sols dels qui anaven a Sant Jaume de Galícia ,…

El nom de basílica, amb vacillacions, fou aplicat encara durant l’edat mitjana a molts edificis de culte de planta ben diversa però fou substituït pels d’església i de catedral aquests per a les seus episcopals, mots que prevalen actualment Des de l’alta edat mitjana foren considerades basíliques majors les quatre principals de Roma Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà les altres són anomenades menors Per concessió papal han obtingut posteriorment el títol honorífic de basíliques menors diverses esglésies del món cristià,…

Hom troba elements d’aquest culte a les religions primitives, com és ara entre els antropòfags i els caçadors de testes Adquireix més autonomia en les cultures on els grans personatges reis, sacerdots, personatges mítics, sants, etc són venerats en vida i després de morts A Grècia hom venerava suposades relíquies dels herois mítics Teseu, Dionís, Cronos, etc També a Egipte existiren, al costat de les tombes reials i dels cementiris de toros d’Apis, nombrosos sepulcres d’Osiris Una nova significació adquirí el culte en les religions històriques fragments del cos de Buda, venerats en diversos…

Fill del governador general del Canadà, fou educat a Anglaterra i al Canadà El 1950 abandonà una prometedora carrera a la marina canadenca arran del seu interès per l’espiritualitat Estudià i ensenyà filosofia i feu estades en santuaris amb la intenció d’iniciar una carrera eclesiàstica S’interessà pel món dels discapacitats, als quals, a partir de mitjan dècada de 1960, dedicà la vida El 1964 fundà a Trosly-Breuil Oise, França l’Arca, una comunitat dedicada a persones amb discapacitats mentals que comparteixen la vida amb persones sense afectacions d’aquesta mena El 2019 hi…

El culte de sant Cosme i sant Damià s’estengué durant el segle V per tot el món cristià A Roma fou aixecada una basílica a llur honor segle VI, decorada amb un mosaic remarcable La llegenda els feu àrabs d’origen i metges Considerats com a patrons de la professió mèdica i farmacèutica, llur festa se celebra el 26 tradicionalment el 27 de setembre Als Països Catalans, on són coneguts per Sants Metges , han estat objecte de culte almenys des del segle VII segons l’Oracional de Verona procedent de Tarragona Els foren dedicats també alguns santuaris, com els de Correà Berguedà,…

Coneguda ja des dels primers segles del cristianisme, és testimoniada per una carta de Plini ~111 i és descrita, pel que fa a la Jesalem del segle IV, per Egèria Sense parallel en la litúrgia sinagogal, degué ésser introduïda per la creença que la segona vinguda del Crist s’esdevindria durant la nit S’iniciava amb les vespres, i se solia cloure amb la celebració eucarística Hom hi dedicava tota la nit especialment per Pasqua vetlla pasqual , i una bona part de la nit el diumenge i les festes dels màrtirs La darrera part abans de l’eucaristia donà naixença als oficis de matines i laudes…