Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Rafael Ferrer
Cristianisme
Jesuïta.
Passà com a missioner al Perú el 1593, i evangelitzà 1602 el sector dels indis cofanes , al nord-est de Quito, on fundà poblats, explorà el territori i féu diversos treballs sobre la llengua i els costums Fou assassinat en una revolta
Dimítrios I
Cristianisme
Nom eclesiàstic de Dimítrios Papadòpulos, arquebisbe de Constantinoble i patriarca ecumènic de l’Església ortodoxa (1972).
Nomenat bisbe d’Elea i auxiliar del patriarca Atenàgores 1964, el qual succeí, pel sector de Kurtulus Istanbul, des del 1972 era metropolita d’Imroz i Tènedos, a la mar Egea De tendència moderada, la seva elecció provocà, tanmateix, friccions amb el govern turc
filla de Maria
Cristianisme
Membre de l’associació pia femenina d’adolescents i de dones solteres, estesa àmpliament a totes les diòcesis i totes les parròquies catalanes entre els anys 1870 i 1880.
Sorgí de la congregació mariana dels jesuïtes, però es desenvolupà com a associació pia de jurisdicció episcopal En el sector masculí tenia com a parallel els lluïsos lluís Els nous corrents de pietat moderna han fet desaparèixer aquesta associació, que perdura encara en alguns indrets com a vella relíquia
John Nelson Darby
Cristianisme
Predicador reformat.
Membre fundador dels germans de Plymouth o Església dels Germans , encapçalà el sector més rigorista, que acabà constituint-se en entitat a part de les altres comunitats evangèliques i que rebé el nom de darbita Viatjà per Europa i Amèrica difonent les seves idees Escriví diversos himnes per al culte
triteisme
Cristianisme
Nom donat a diverses doctrines trinitàries que en llur esforç per subratllar la divinitat de les tres persones divines no n’expliquen prou la unitat substancial.
El primer a ésser acusat de triteisme fou Marció, al s II, i posteriorment ho fou també un sector dels monofisites a l’alta edat mitjana el canonge i nominalista Roscelin, el bisbe de Poitiers i mestre de l’escola de Chartres Gilbert de la Porrée 1076-1154 i el monjo cistercenc Joaquim de Fiore foren condemnats per l’Església 1092, 1146 i 1215, respectivament d’una tal heretgia
pabordia
Cristianisme
A les catedrals i als monestirs, administració que tenia cura d’un lot de béns i de la seva gestió.
A les catedrals foren creades pabordies al s XII sovint eren dotze i tenien el nom de cadascun dels mesos de l’any El paborde corresponent cobrava les rendes dels béns que li eren assignats i havia de mantenir els canonges el mes de la seva titulació Als monestirs tenien una missió semblant i rebien el nom del sector o la propietat principal dels béns que administraven a Ripoll, per exemple, hi havia la pabordia d’Aja Cerdanya i la de Palau Osona
Girolamo Doria
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1530-32) i arquebisbe de Tarragona (1533-58).
Comte de Cremolino, era nebot d’Andrea Doria Vidu de Lluïsa Sforza, a petició del seu oncle fou creat cardenal 1529, malgrat l’oposició d’un sector del collegi cardenalici poc temps després li fou conferida l’administració d’Elna —i l’abadia, en comenda, de Sant Miquel de Cuixà 1533-35— i successivament la d’Osca 1532-34, Noli 1534-49 i Nebbio 1536-38 des del 1533 fou arquebisbe de Tarragona, seu que regí per mitjà de vicaris generals En nom seu foren celebrats sis concilis provincials 1543, 1554, dos el 1555, 1556 i 1557 i foren recopilades per primera vegada les constitucions…
palma

Palmes
Etnografia
Cristianisme
Fulla de palmera, engroguida a l’arbre com els palmons i treballada segons l’art de cistelleria per tal de donar-li un aspecte decoratiu, que hom acostuma a dur en la benedicció dels rams el diumenge de Rams.
Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà en el …
anabaptista
Cristianisme
Cristià que nega l’eficàcia del baptisme administrat als infants abans de l’ús de raó i exigeix de rebatejar els adults que foren batejats de petits.
Els anabaptistes són hereus dels moviments “espirituals” de l’edat mitjana llur origen històric és complex N'aparegueren diversos grups al començament de la Reforma protestant, entre els quals cal remarcar Thomas Münzer i els profetes de Zwickau a Alemanya els anabaptistes suïssos i alemanys que feren la primera professió de fe a Schleitheim 1527, els mennonites o deixebles de Menno Simons, un frisó que restaurà l’ortodòxia dels anabaptistes mennonita Representaven un moviment espiritualista, de pietat i mística, més que no pas teològic o pròpiament doctrinal comunitat de béns, prediccions…