Resultats de la cerca

Les heretgies suposades serien l'acceptació dels decrets del concili II del Vaticà, especialment el de la llibertat religiosa i la reforma litúrgica, concretament del missal El moviment s'originà a partir dels escrits del jesuïta mexicà Joaquín Sáenz Sede Vacante, 1973 Alguns seguidors, consagrats bisbes per l'arquebisbe vietnamita Ngô Dinh Thuc, van crear comunitats religioses que constitueixen els grups més visibles d'aquest moviment El nom prové del llatí sede vacante  'havent-hi seu vacant'

Estudià dret, filosofia i lletres i Sagrada Escriptura, i residí a Holanda i a Àustria Defensor d’un sindicalisme mixt i catòlic, publicà nombroses obres sobre aquest tema El modernismo en la Acción Social 1910, Cuestiones candentes sobre la propiedad y el socialismo 1924, Los sindicatos profesionales de obreros en la dirección de la Santa Sede 1926, etc

Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense 1916 i Pedro de Luna, último papa de Aviñón 1920

La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…

Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…

Vida i obra De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Sant Pere Fou ordenat prevere el 1886, coadjutor de la parròquia de Manacor, i es llicencià en teologia 1890 i dret canònic 1893 El bisbe Jacint M Cervera el nomenà catedràtic del seminari de Palma, on ensenyà successivament història eclesiàstica, oratòria sagrada, llengua i literatura mallorquines i història de Mallorca S’interessà igualment pel dibuix, per l’arqueologia i per la història de l’art, fins al punt que va intervenir en la…