Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
torxa
Cristianisme
Ciri constituït per unes quantes candeles entortolligades.
Hom solia donar-ne als caps de dol per a oferir a la missa de funerals
xantre
Cristianisme
Cantor primer en una catedral o un monestir.
Avui dia tenen aquesta tasca un o més beneficiats, especialistes en el cant i amb bona veu El primitu xantre solia ésser a la vegada el primicer i cabiscol, i tenien una tasca pedagògica entre els qui formaven l’escola catedralícia
vetlla
Cristianisme
Estona de pregària, sobretot col·lectiva, que hom fa durant la nit.
Coneguda ja des dels primers segles del cristianisme, és testimoniada per una carta de Plini ~111 i és descrita, pel que fa a la Jesalem del segle IV, per Egèria Sense parallel en la litúrgia sinagogal, degué ésser introduïda per la creença que la segona vinguda del Crist s’esdevindria durant la nit S’iniciava amb les vespres, i se solia cloure amb la celebració eucarística Hom hi dedicava tota la nit especialment per Pasqua vetlla pasqual , i una bona part de la nit el diumenge i les festes dels màrtirs La darrera part abans de l’eucaristia donà naixença als oficis de matines i laudes…
doma
Cristianisme
Càrrec eclesiàstic existent en algunes esglésies, especialment catedrals i col·legiates, que solia dividir-se entre dos o més beneficiats i que era exercit alternativament per setmanes entre ells.
divorci
Cristianisme
Dret
Dissolució voluntària i legal d’un matrimoni vàlid.
Les societats primitives i els codis més antics, com el d’Hammurabi, reconeixen generalment el divorci, atès que el matrimoni no era considerat indissoluble o, si de cas, només ho era a partir del naixement d’un fill La iniciativa de la ruptura, ordinàriament unilateral, solia correspondre a l’home, i n’era la causa més freqüent l’esterilitat de la dona Uns altres factors que permetien el divorci varien notablement d’uns pobles a uns altres, en els quals hom troba, en aquest aspecte, actituds diverses sobre la igualtat entre home i dona, com també diferents determinacions de les condicions…
Setmana Santa
Cristianisme
Darrera setmana de quaresma que s’inicia amb el diumenge de Rams i fineix amb el tridu pasqual.
Centre de l’ any litúrgic , es caracteritza per la commemoració solemne de la mort i resurrecció de Crist Els actes religiosos han tingut, a més de llur sentit litúrgic, un marcat caràcter popular i folklòric començaven pròpiament el Dimarts Sant , en què se celebrava a Barcelona fins el 1863 la processó “dels esclaus”, i s’iniciava a les parròquies, sobretot rurals, el salpàs , excepte a les Balears que es feia el dissabte de Glòria i continuava després de Pasqua El Dijous Sant el matí era destinat a les cerimònies de la catedral benedicció dels sants olis i reconciliació dels…
qüestió social
Cristianisme
Expressió amb què, en l’àmbit catòlic de la darreria del segle XIX i primera meitat del segle XX, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials —injustícia del repartiment de les riqueses, situació degradada del proletariat, responsabilitat dels creients en la superació de les diferències de classe, etc.— la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l’Església —que rebutjava aquest per principi— feu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes.
Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos
Ramon Llull

Miniatura del Ars Magna de Ramon Llull
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escriptor, filòsof, místic i missioner.
Biografia Fonts biogràfiques Els seus nombrosos viatges que el portaren a sojornar molts anys lluny de la seva terra dificultaren la formació d’un gruix documental sòlid sobre la seva trajectòria D’altra banda, tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del Blanquerna , solament a base de…