Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
pecat original
Religió
Bíblia
Cristianisme
Pecat de la humanitat en els temps originals de la seva història, del qual participen tots els homes i en virtut del qual el gènere humà perdé l’estat original i es féu responsable de la seva situació actual.
Bé que són moltes les religions que fan referència a una caiguda original per tal d’explicar l’existència del mal físic i sobretot moral en el món, l’específica comprensió bíblica d’un pecat original respon a l’exigència de mantenir la no-responsabilitat del Creador en l’existència del mal en el món, motivada exclusivament per l’home La interpretació tradicional de la narració del Gènesi ha oblidat generalment que la Bíblia no presenta solament una falta original la d’Adam i Eva, ans tot un seguit de pecats de la humanitat, esglaonats de menys a més greus pecat de desobediència al Paradís,…
capítol
Cristianisme
Reunió periòdica de tots els superiors o bé dels monjos, religiosos o clergues regulars d’una província ( capítol provincial
) o de tot el món ( capítol general
) segons els estatuts propis, destinada a deliberar i prendre acords referents a tot o a una part de l’orde o de la congregació.
Tenen sovint facultats legislatives o correctives Aquesta pràctica sembla que fou regulada per primera vegada per la congregació cistercenca, que en la seva Carta Charitis 1119 disposava la reunió de tots els abads de l’ordre, anualment, a Cîteaux El Concili Laterà IV 1215 els féu extensius a totes les congregacions monàstiques i a tots els ordres religiosos
presbiteri
Cristianisme
Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Al s II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El concili II del Vaticà rehabilità, amb nova visió pastoral, el…
sant | santa
col·legi episcopal
Cristianisme
El conjunt de tots els bisbes en comunió amb el papa.
És continuació, segons el concili II del Vaticà, del collegi apostòlic i, doncs, posseix en relació amb l’Església la mateixa missió pastoral, obligacions i drets potestat plena i suprema que aquest Una de les seves manifestacions és el concili , però els bisbes distribuïts per tot el món també formen collegi collegialitat
santedat
Cristianisme
Pràctica d’una vida perfecta, a la qual són cridats tots els creients.
voluntat salvífica universal
Cristianisme
Afirmació teològica segons la qual Déu vol que tots els homes se salvin.
Precedeix qualsevol interpretació restrictiva o quantitativa de l’axioma “fora de l’Església no hi ha salvació”, i significa que tot home que s’obre a Déu i als altres és salvat per Jesucrist, independentment del fet que en tingui o no una clara consciència, i no pas al marge de la seva religió o ideologia, sinó a través d’elles
presbiterat
Cristianisme
Conjunt de tots els preveres d’una Església, d’una diòcesi, d’un país.
episcopat
Cristianisme
Conjunt de tots els bisbes d’una Església, d’un país o de tot el món.
Fortuny
Cristianisme
Prevere, jutge de tots els cristians de la regió de Lleida sota el domini del visir Zamega.
El 987 definí el plet entre els homes d’Aguinaliu i de Jusseu, al terme de Benavarri