Resultats de la cerca

Visqué austerament als deserts de Judea, on predicava al poble la conversió, per preparar-lo al judici del Regne de Déu Segons Lluc, Joan, nascut poc temps abans que Jesús, començà a predicar l’any 27 o 28 dC La seva predicació, que degué durar només un any o dos, féu un impacte gran en el poble El bany en l’aigua del Jordà, acompanyat d’una confessió dels pecats, era signe del perdó i compromís de vida nova Ensenyava a la gent a compartir el menjar i el vestit amb els més necessitats i acollia benignament persones de mala reputació, com publicans i soldats Jesús i alguns dels seus deixebles…

Les primeres controvèrsies sobre la natura d’aquesta presència daten de la primera edat mitjana, en què hom troba ja, sota una aparent coincidència, la divisió entre els precursors de la transsubstanciació i els qui accentuaven la permanència del pa i del vi eucarístics en el sagrament només posteriorment aparegué la doctrina del caràcter simplement simbòlic de la presència de Crist Al segle IX Pascasi Radbert fou el primer a posar en dubte la identitat entre el cos eucarístic de Crist i el seu cos ressuscitat, mentre que, al segle XI, Guitmund d’Anvers formulà la doctrina de la impanació, la…

Estudià juntament amb el seu germà Olof a Wittemberg, a l’escola de Luter De retorn, fou professor a Uppsala 1527 i des del 1531 arquebisbe d’Uppsala, sense comptar per res amb Roma Esdevingué l’organitzador de la nova església sueca, traduí íntegrament, amb el seu germà, la Bíblia 1541, publicà l’himnari 1555 i les ordenances 1561 Es destacà també la seva obra històrica, amb una crònica de Suècia 1559

A mitjan segle VII comprenia les seus episcopals de Toledo metròpolis, Complutum Alcalá de Henares, Sigüenza, Osma, Palència, Segòvia, Valeria Valera, Arcavica i, a la part meridional, Oretum Granátula, Segobriga , confosa durant molt temps amb Sogorb, però que cal situar a Cabeza del Griego, prop d’Uclés, València, Xàtiva, Dénia, Elx juntament amb Elo , Basti Baza, Mentesa La Guardia de Jaén, Acci Guadix, Biatia Baeza, Castulo Cazlona i Bigastrum Cehegín Anteriorment, també al sud, existiren les seus d’ Abula Abla, Urci , Eliocroca Llorca, Carca Caravaca, la de Cartago Nova Cartagena, que…

Professà a la Universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358 Mantigué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català

Ingressà al convent del Caballero de Gracia, a Madrid Carlina i pretesament estigmatitzada i miraclera, fou processada per impostora 1836 i desterrada a Talavera de la Reina Consellera, més tard, d’Isabel II i del seu espòs, formà part de la camarilla ultrareaccionària, fins al punt d’enderrocar Narváez Fugí a França 1868 i tornà amb la Restauració

De família càtara, fou rebut als dominicans de Bolonya pel mateix sant Domènec 1221 Designat inquisidor del nord d’Itàlia per Gregori IX 1251, obtingué una gran anomenada com a predicador i miracler, combaté els patarins a Milà, alhora que convertí i exilià nombrosos càtars catarisme Fou assassinat als boscs de Farga Milà Enterrat a l’església de Sant'Eustorgio de Milà, el seu sepulcre és obra de Giovanni di Balduccio Té una iconografia força important Fra Angèlic, Ticià, etc Fou patró dels inquisidors La seva festa se celebra el 29 d’abril

Dominicà a Constança, estudià a Estrasburg i a Colònia 1320, sota el mestratge de J Eckart Lector a Constança 1327, defensà l’ortodòxia del seu mestre Blasmat ell mateix de beguí 1330, es retirà a Diesenhofen 1338 i a Ulm 1348, on, amb la predicació, influí en diversos grups i en l’espiritualitat renana La seva obra, caracteritzada per la finor poètica i la profunditat mística, comprèn màximes recollides a Büchlein der Wahrheit ‘Llibret de la veritat’, 1326 i el tractat Das Büchlein der ewigen Weisheit ‘El llibret de la saviesa eterna’, 1328 Redactà un Exemplar normatiu de les seves obres,…

Franciscà, fou mestre de teologia a París i arquebisbe d’Ais de Provença Oposat a Tomàs d’Aquino i al mateix mestre de l’orde, Duns Escot, defensà una doctrina considerada com a precursora de la de Guillem d’Occam La seva obra principal són els Commentaria in quatuor libros sententiarum