Resultats de la cerca

S'embarcà cap a Nova Espanya 1786, on fou ordenat sacerdot Fundà 1804 un collegi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars De tornada a Mallorca 1815, fou nomenat comissari general d’Índies 1816-20, 1823-30 Escriví contra les teories millenaristes de Manuel de Lacunza

Prefecte de les missions dominicanes a la Xina 1664, participà en la conferència de Canton sobre els ritus xinesos 1668 i posteriorment atacà les teories dels missioners jesuïtes Arquebisbe de Santo Domingo 1682, escriví Tratados históricos, políticos, étnicos y religiosos 1676 i Controversias antiguas y modernas 1679, obra confiscada per la inquisició

Autor d’una Topografia cristiana ~547 destinada a refutar l’esfericitat de la Terra El seu mapa, molt primitiu, inicià una nova tradició cartogràfica de tipus allegòric, absolutament regressiva amb referència a les teories de Ptolemeu, que perdurà uns quants segles dins el món cristià Fou el primer escriptor occidental que parlà de la Xina d’una manera explícita

Nomenat 1574 arquebisbe de Patres, es quedà com a auxiliar del bisbe de Siena Autor de dues comèdies i de sonets, traduí obres del grec i del llatí Les Annotazioni que afegí a la Poètica d’Aristòtil suscitaren nombroses polèmiques i tingueren influència en les teories sobre art de l’època Autor d’obres d’astronomia Delle stelle fisse , fou el primer a classificar els estels alfabèticament amb les lletres llatines

Secretari de Wolsey, fou enviat a Roma 1528 per obtenir el divorci d’ Enric VIII i de Caterina d’Aragó Secretari d’estat i bisbe de Winchester 1531, es declarà partidari del poder reial enfront del papat en l’obra De vera obedientia 1535 Restà, però, lligat a la doctrina catòlica, lluità contra la influència de Cromwell i fou el capdavanter de l’oposició al protestantisme Sota el regnat d’ Eduard VI fou empresonat 1548 i deposat de la seu episcopal 1551 Restablert per Maria Tudor , fou nomenat canceller 1553 Maldà per tornar Anglaterra a la submissió papal, i a Palinodia 1554 refutà les…

De nom de família Joan Sanin, el 1479 fundà un monestir a Volokolamsk, prop de Moscou, que tingué una gran influència en el monaquisme i en la renovació de la pietat russa Enfront del corrent contemporani de Nil de Sora , defensà la possessió de béns dels monestirs, per tal de fomentar la cultura, mentre que la pobresa havia d’ésser només individual Doctrinalment es mostrà intransigent amb els corrents no estrictament ortodoxos, sobretot en la seva obra Prosvetitel ' ‘L’illuminador’ Defensà l’origen diví del poder civil i propugnà una Església poderosa i aliada amb el tsar Les seves idees…

Ordenat prevere 1520 i nomenat professor d’hebreu a Nuremberg, hi predicà la reforma luterana 1521 influí també en el pas a la Reforma del gran mestre de l’orde teutònic Albert de Hohenzollern 1522 i prengué part en el colloqui de religió de Marburg 1529 amb Luter, Zwingli i altres Aconsellà el rigor amb els anabaptistes, i des del 1549 fou rector i professor de teologia de Königsberg Defensà la impanació en l’eucaristia, però sobretot motivà una forta controvèrsia amb la seva concepció de la justificació, que, segons ell, consisteix en la unió real i intrínseca de Crist amb l’ànima, és a dir…

Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat i de matemàtica i física, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un important Vocabulari llatí-català ms 219 BUB i la continuació del Lumen Domus , annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, redactat en…

Se li atribueix l’autoria del Commentarium in Apocalypsin, redactat per primer cop l’any 776 i reeditat els anys 784 i 786, i que donarà lloc al grup de manuscrits miniats coneguts amb el nom genèric de Beatus Home erudit i amb una gran cultura teològica, el Beat de Lièbana intervingué en la controvèrsia de l’ adopcionisme , doctrina encapçalada a la península Ibèrica per l’arquebisbe Elipand de Toledo i el bisbe Fèlix d’Urgell L’esmentada doctrina, que considera que Jesucrist, en tant que home, és fill de Déu per adopció i no per natura, és contrària als principis del concili de Nicea 325…

A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…