Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Agnès
Retaule de santa Agnès, de Jaume Forner (1535-356)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Noia d’uns 12 anys que morí màrtir, degollada.
Fou enterrada a la via Nomentana, prop del Cementiri Major Els testimoniatges del seu martiri són del segle IV i molt sobris, que la llegenda posterior no féu més que embellir amb episodis inventats i fent-la germana de santa Emerenciana Hom la representa amb un xai, per la relació que hi ha entre el mot agnus i el seu nom Agnès Li foren dedicades des de molt antic almenys dues basíliques a Roma mateix, una de les quals vers el 335 per haver-s’hi interessat Constantina, filla de l’emperador Constantí La seva festa se celebra el 21 de gener
Antoni Bosquets
Filosofia
Història
Cristianisme
Literatura catalana
Lul·lista.
Franciscà 1595, a les universitats d’Alcalá, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lulliana, i també a Madrid 1610, prop de la inquisició Els jurats de Mallorca l’enviaren 1611 a Roma per tal de defensar la causa lulliana Hi escriví sobre exegesi bíblica, Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem 1612 i, sobretot, el Memoriale collationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F Nicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum 1614, la més sòlida protesta contra Eimeric De tornada a Mallorca, fou enviat a la…
,
Eulàlia de Mèrida
Cristianisme
Verge que sofrí el martiri al començament del segle IV a Mèrida, durant la persecució de Dioclecià.
Les actes autèntiques del martiri foren destruïdes ja antigament, però són conegudes gràcies als himnes de Prudenci, que s’hi inspirà abans no es perdessin jove de família noble, es declarà cristiana davant del pretor, el qual li féu donar turment a l’amfiteatre tallar els pits, lacerar la carn i aplicar-li teies enceses en morir, el seu cos, mig nu, fou cobert per la neu Més tardanes, dels segles VII, VIII i següents, hi ha unes altres actes del martiri, amb molts elements fantasiosos L’existència històrica d’Eulàlia de Mèrida és indiscutible Prudenci, Idaci, Agustí d’Hipona, Gregori de…
Josep Climent i Avinent
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1766-75).
Fou el més prestigiós dels prelats illustrats que regentaren la diòcesi durant la segona meitat del s XVIII La seva personalitat és explicada per una fecunda etapa de formació a València Hi fou rector de la parròquia de Sant Bartomeu, ensems que el primer catedràtic de filosofia a la universitat —on havia estudiat—, mestre de patges de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge magistral S'hi distingí per la facilitat i la qualitat de la seva predicació, per la seva contundent adhesió a uns principis mal anomenats jansenistes —en realitat, regalistes, rigoristes, i tendents a l’episcopalisme— i…
litúrgia visigòtica
Cristianisme
Conjunt dels ritus de la celebració eucarística, de l’administració dels sagraments i sagramentals i de l’ofici diví propis de la península Ibèrica i de la Gàl·lia narbonesa.
Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del segle IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen de les…
litúrgia
Cristianisme
Culte públic ofert a Déu per l’Església en nom de Crist, sacerdot per excel·lència.
En una bona síntesi, el concili II del Vaticà explicà així aquest concepte l’obra de la redempció humana i de la perfecta glorificació de Déu, que Crist ha portat a terme pel seu misteri pasqual, és feta present pel sacrifici i els sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica La litúrgia, doncs, és considerada com l’exercici del sacerdoci de Crist, en el qual, per mitjà d’una acció sagrada i comunitària, se significa i es causa la santificació de l’home, i tota l’Església, és a dir, el cap Crist i els membres els cristians, exerceix el culte públic íntegrament La litúrgia, doncs…
Jordi

Estàtua eqüestre de sant Jordi, dibuix d’Andreu Aleu i Teixidor
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir cristià oriental, martiritzat probablement a Lydda (actualment Lod, Israel), l’antiga Diòspolis dels grecoromans.
La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia per això fou anomenat Jordi…