Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
impanació
Cristianisme
Doctrina segons la qual la natura del pa no canvia en l’eucaristia.
Formulada per Guitmund d’Anvers s XI, ha trobat seguidors entre diferents corrents protestants, oposats a la doctrina catòlica de la transsubstanciació
Valentí
Cristianisme
Pensador gnòstic cristià.
Visqué i ensenyà a Alexandria i Roma La seva obra, conservada només en breus fragments, no permet de refer el seu pensament, conegut sobretot a través d’ Ireneu de Lió i de Tertullià i desenvolupat per Ptolemeu, Heracleó i Teodot valentinianisme Recentment hom li ha atribuït l’ Evangeli de Veritat , trobat en versió copta a Nag-Hammadi gnosticisme
Ramon de Tàrrega
Literatura catalana
Cristianisme
Judaisme
Convers jueu, escriptor herètic i frare dominicà.
Es convertí al cristianisme a dotze anys i es feu dominicà Estudià filosofia i teologia i escriví algunes obres De invocatione daemonum, Conclusiones variae, De secretis naturae i De alchimia amb proposicions herètiques Per això fou denunciat al Sant Ofici i empresonat El seu cas féu molt soroll, i a despit que el volgué defensar l’inquisidor Eimeric, no es volgué retractar El 1369 el papa Gregori XI disposà que fossin revisats els seus escrits Entretant estava detingut al convent de Santa Caterina de Barcelona, on fou trobat mort al seu llit, fet que donà peu que algú cregués…
,
enterrament de Crist
Art
Cristianisme
Cerimònia del Divendres Sant, molt popular a les Esglésies d’Orient, en la qual hom porta processionalment una representació iconogràfica de l’enterrament de Crist (una tela brodada, anomenada epitáfion en grec i plaščanica en eslavònic).
Una devoció semblant, bé que fora del marc litúrgic, ha estat coneguda en diversos llocs d’Occident, on la representació plàstica ha trobat sobretot forma estatuària sovint en un dels anomenats passos Com a tema iconogràfic general, no lligat a actes culturals, està estretament vinculat als del davallament, la deposició, la pietat i la resurrecció, bé que, en general, potser per la seva menor espectacularitat, ha estat menys representat L’han tractat artistes com ara Quentin Metsys, Cranach el Vell, Miquel Àngel, Ticià, Rembrandt o Van Dyck Als Països Catalans n'hi ha bones…
Gaspar Punter i Barreda
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del notari de Morella Gaspar Punter Es doctorà en lleis a Lleida Canonge de Tortosa 1569, vicari general de la diòcesi 1574 i bisbe de Tortosa 1590-1600 El 1588 fou nomenat visitador del monestir de Montserrat, on dos antecessors seus havien trobat la mort El 1591-92 estigué reclòs al seu palau episcopal per la seva intervenció en el plet de la castellania d’Amposta Consagrà el 1597 el temple de la catedral de Tortosa i instituí un mont de pietat per a afavorir els pagesos Escriví De recta subditorum administratione i publicà un Ritual 1592, un Procesional 1591 i un tractat…
Lluís Espinal i Camps

Lluís Espinal
Cristianisme
Jesuïta.
Entre els anys 1944 i 1949 estudià al collegi i seminari menor de Sant Josep Roquetes, Baix Ebre, i el mateix 1949 ingressà a la Companyia de Jesús, en la qual feu els seus vots perpetus el 1951 El 1962 fou ordenat sacerdot Estudià humanitats 1951-53, filosofia 1953-56, teologia 1959-63 i s’especialitzà en cinema i televisió a l’Escola Superior de Periodisme i Mitjans Audiovisuals de la Universitat del Sagrat Cor de Milà 1964-65 L’any 1968 fou enviat a La Paz Bolívia com a missioner, on desenvolupà, a més de la seva tasca com a sacerdot, la seva faceta periodística com a crític cinematogràfic…
Arbre de Ciència

Pàgina interior de l’edició del 1482 de l’Arbre de Ciència
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Filosofia
Cristianisme
Una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma el 1296 per la divulgació de l’Art general o Ars magna que no havia trobat el franc acolliment esperat.
Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En una configuració ascendent,…
,
modernisme
Cristianisme
Terme col·lectiu per a designar la crisi religiosa que marcà l’inici del segle XX i que apareix per primera vegada en l’encíclica Pascendi com a denominació comuna a una sèrie d’errors.
Pot definir-se com el trobament i contrast d’un passat religiós més aviat codificat —mètode escolàstic, autoritat dels Pares i de la Tradició, magisteri eclesiàstic— i un present que ha trobat en altres llocs les fonts vives de la pròpia inspiració Afronta tres sèries de problemes el teològic de l’evolució dogmàtica, l’històric de la formació o formulació de les doctrines i el psicosociològic de les transformacions en la fe religiosa Els conceptes afrontats pel modernisme són els fonamentals valor del coneixement en ordre a la fe, establint un doble ordre de coneixements totalment separats,…
Josep Martí
Historiografia
Cristianisme
Historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar…
, ,
evangelis apòcrifs
Cristianisme
Conjunt dels escrits que, tot i referir-se a la vida i al misteri de Jesús, no han estat reconeguts per l’Església, la qual no els ha inclosos en el cànon del Nou Testament.
Sense caure en una sobrevaloració exagerada d’ells —com féu en altres temps l’escola de Tübingen—, hom no pot tampoc pretendre de desconèixer aquests evangelis, car són testimoniatge de la fe popular —que es revestia d’una fantasia desbordant, pròpia de la mentalitat oriental— i també, sovint, dels corrents herètics o heterodoxos del cristianisme, alhora que serveixen per a conèixer l’origen de tot de tradicions i costums, més o menys folklòrics, que han arribat —barrejats amb la fe autènticament evangèlica— fins avui En llur forma actual o en llur nucli primitiu, alguns d’aquests evangelis…