Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
oració
Religió
Cristianisme
Tota fórmula litúrgica pronunciada pel sacerdot en nom de l’assemblea i que acaba amb una clàusula que reclama l’amén de tots.
A la missa, ultra la collecta anomenada simplement oració o oració del dia , perquè hom hi sol acabar les hores de l’ofici diví, hi ha la secreta i la postcomunió En temps penitencials hom hi afegia l' oració sobre el poble, que era una antiga benedicció de l’assemblea abans del comiat
Miklós Oláh
Filosofia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, humanista i polític hongarès.
Fou secretari i membre del consell reial de Lluís II 1526 Fou bisbe de Zagreb 1544 i d’Eger 1548 i arquebisbe d’Esztergom 1553 Cridà els jesuïtes i fundà el primer seminari d’Hongria 1566 Es relacionà amb Erasme i altres humanistes i fou un capdavanter de la Contrareforma a Hongria De la seva obra, ultra les seves Cartes , cal esmentar Ephemerides diari dels anys 1553-59, Hungaria història d’Hongria fins a la desfeta de Mohács i Attila
Benet Perera
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòsof, escripturista i teòleg.
Jesuïta 1551, el 1556 fou nomenat mestre en arts pel Collegi Romà, on ensenyà tota la vida Els Physicorum libri XV Roma, 1576, 12 edicions són un comentari humanístic d’Aristòtil sota la guia d’Averrois Publicà comentaris, de caràcter alhora positiu i teològic, al llibre de Daniel 1587, 5 edicions, al Gènesi 1591-99, 7 edicions i a d’altres llibres de la Bíblia, ultra un tractat contra la màgia 1591, 6 edicions Els seus voluminosos Opera theologica aparegueren pòstums a Colònia el 1620
Matthias Joseph Scheeben
Cristianisme
Teòleg alemany.
Professor a Colònia des del 1860 i representant de la neoscolàstica, defensà, enfront del racionalisme i el naturalisme, la noció del sobrenatural com a participació de l’ésser diví, i desenvolupà una visió orgànica de la religió cristiana centrada en la Trinitat Ultra una collecció de meditacions i de poesies sobre la Mare de Déu 1860, és autor de Natur und Gnade ‘Natura i gràcia’, 1861, Die Herrlichkeiten der göttlichen Gnade ‘Les meravelles de la gràcia divina’, 1863 i Die Mysterien des Christentums ‘Els misteris del cristianisme’, 1865
Domingo de Soto
Cristianisme
Teòleg castellà.
Dominicà a San Pablo de Burgos 1524, estudià a Alcalá i a París Amb Francisco de Vitoria, de qui era deixeble, reformà a Salamanca els estudis, tornant al tomisme i a l’aristotelisme 1532-60 La seva obra De iustitia et de iure 1557 el fan un dels creadors del dret internacional Assistí com a teòleg a Trento 1545-47 i succeí Pedro de Soto com a confessor de Carles V 1548 Ultra l’obra esmentada, cal assenyalar De natura et gratia libri tres 1547 i In libros sententiarum commentarii 1579
unió
Filosofia
Cristianisme
Lògica
Tipus d’unitat formada a partir de dos o més elements integrats en un tot.
Hom sol distingir entre unió lògica , quan els elements integrats no són físics ni reals com és el cas de la unió de subjecte i predicat en el judici, i unió real , en cas contrari hom parla també d' unió gnoseològica per referir-se, per exemple, a la de subjecte i objecte, a la de consciència i món, etc Ultra les diverses modalitats d’unió pura juxtaposició, barreja —simple mescla o fusió positiva—, coordinació, sèrie ordenada, unió orgànica, estructural, etc, cal esmentar també com a tipus peculiars, entre altres, la unió hipostàtica, la unió substancial, en contraposició a la…
Thomas Wolsey
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític anglès.
Es formà a Oxford, i des del 1507 ocupà càrrecs diversos a la cort d’Enric VIII, on arribà a concentrar els màxims poders civils i eclesiàstics gran canceller 1515, legat papal 1518 vitalici el 1524, ultra els bisbats de Tournai, Lincoln i York, i cardenal 1515 La seva política pretenia de situar Anglaterra com a punt de referència de l’equilibri europeu i d’evitar de totes passades les formacions hegemòniques continentals Caigué en desgràcia l’any 1529, en no aconseguir de Roma la declaració de nullitat del matrimoni d’Enric amb Caterina d’Aragó Morí a la presó acusat d’alta…
Andreu Tribó i Andreu
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, parvulista.
Entrà a l’Escola a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903 Féu els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i Terrassa Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1909 S'especialitzà en l’ensenyament dels pàrvuls, de manera que era conegut entre els companys de comunitat com el “doctor dels pàrvuls” Residí successivament en els collegis d’Igualada, Balaguer, Barcelona Sant Antoni, Tàrrega i, finalment, Puigcerdà, on la grip del 1918 li tallà la vida a trenta dos anys Bibliografia "Consueta” Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra…
Martí Fabregà i Catà
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Per motius laborals la família es traslladà a Mataró, i Martí assistí a les aules de l’Escola Pia de Santa Anna Entrà a l’orde escolapi i inicià el noviciat a Moià el primer d’octubre de 1882 i hi professà el 31 de juliol de 1884 Cursà els estudis eclesiàstics a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó i a San Pedro de Cardeña Burgos Fou destinat a l’ensenyament a Olot 1889-91, on féu llengua castellana i francesa i història universal Després de dos anys i d’ordenar-se sacerdot, fou enviat a Mataró 1891-93 i 1897-1919, on impartí grec i història d’Espanya durant la primera…
Consenci
Cristianisme
Teòleg, resident a Menorca des d’abans del 414.
Probablement havia nascut i estudiat a la Tarraconense La seva activitat literària coneguda s’estén del 414 al 420, i abasta gairebé tots els camps de controvèrsia de la primeria del segle V origenisme, arianisme, pelagianisme, priscillianisme i contra els jueus Es malfiava dels teòlegs i preferia el recurs a la força i a la mentida, per la qual cosa sant Agustí li adreçà el Contra mendacium , ultra les Epístoles 120 i 205 De la dotzena d’escrits dels quals hi ha constància, s’han conservat solament l' Epístola 119 i les Epístoles 11 i 12 , descobertes recentment per J Divjak…