Resultats de la cerca

Es formà al seminari de Vic i a Roma És autor de diversos poemes i de treballs de crítica literària Publicà composicions a Antologia Estudiants de Vic 1951 i a la Quarta antologia universitària 1955 Fou soci fundador i director de Presbyterium  1969 i dirigí 1972-76 els Quaderns de Pastoral

Religiós franciscà, es formà a la universitat d’Alcalá de Henares Fou guardià del collegi de Sant Bonaventura de Tarragona, inquisidor de Barcelona 1696 i cronista provincial des del 1694 Escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña 1715, que es conserva manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses

Director de “Torxa”, publicació universitària d’Estat Català, fou detingut a la Universitat de Barcelona i expulsat 1945 Amb d’altres, organitzà la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya 1966, dita posteriorment Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya , de la qual esdevingué president 1979 Fundà i dirigí la revista “Presència Evangèlica” 1968-72 El 1972 inicià la seva collaboració amb el moviment cristià Àgape i collabora a diverses publicacions evangèliques

Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà de sacerdot 1948 i obtingué la càtedra universitària d’història moderna i contemporània de la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà a la facultat de Pamplona 1955-60 i el 1975 fou nomenat capella de la Casa Reial espanyola És autor dels estudis Documentos del reinado de Fernando VII La crisis política del antiguo régimen en España 1950  Los sucesos de La Granja 1953  Cortes de Cádiz 1982  Manuel Azaña y la guerra del 36 2000 Que los buenos no hagan nada 2000 Intelectuales antifascistas 2003 Ensayos moderadamente polémicos…

Estudià filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona, a la Universitat de Cervera i lleis a la de Barcelona Entre el 1847 i el 1851 ensenyà dret canònic a la Universitat de Barcelona i fou fiscal del tribunal eclesiàstic rector del seminari de Barcelona 1850-58 fins que esdevingué canonge doctoral Nomenat bisbe de Girona el 1877, regí la diòcesi fins a la seva mort Deixà els seus béns a pobres i per a la construcció d’un asil que porta el seu nom, ara habilitat per a facultat universitària És autor d’obres jurídiques i apologètiques, i fou acadèmic de l’Acadèmia de…

Cursà estudis eclesiàstics El 1926 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Treballà en diverses biblioteques, entre d’altres a la Biblioteca Nacional de Madrid i a l’Archivo General de Indias de Sevilla 1927-30 El 1930 ingressà al Registre de la Propietat Intellectual de Barcelona Publicà diversos inventaris de biblioteques i arxius, especialment els catàlegs de manuscrits patrístics, bíblics, litúrgics i hagiogràfics de la Universitat de Barcelona Entre d’altres, es poden esmentar Butlles d’Alexandre III inèdites 1935, Catàleg dels llibres manuscrits del Monestir de Sant Cugat del Vallès…

El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i vocal president de la junta de…

Fill d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, es llicencià en ciències físiques per la Universitat de Barcelona 1966 i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense 1969 Doctorat en teologia per la Universitat de Navarra i ordenat sacerdot el 1971, els primers anys es dedicà a l’activitat pastoral i juvenil universitària Nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe 1986, de la Congregació per al Clergat 2003 i del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització 2011, és membre de la Pontifícia Acadèmia Teològica des del 1989 i un dels…

Es formà al collegi de Montaigu de París, i a partir del 1509 ensenyà al collegi de Cocqueret Es doctorà en teologia a París 1522 i hi fou professor d’arts Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista 1526 Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil Predicamenta , 1516, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia 1518 molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard 1527-31 Fou un seguidor de l’escola terminista de John…

Format al seminari de Cadis, fou ordenat de sacerdot 1837 Nomenat bisbe de Canàries 1868 i de Barcelona 1877, en ambdós llocs succeí el bisbe Lluch i Garriga Construí el nou Seminari 1879, que dotà del Museu de Geologia i de l’Acadèmia Filosoficocientífica de Sant Tomàs d’Aquino, que aplegava la intellectualitat universitària i eclesiàstica Com a colofó de les festes del Millenni de Montserrat 1880 obtingué de Lleó XIII la proclamació del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre el Principat de Catalunya i la coronació de la Mare de Déu Elegit senador en representació de…