Resultats de la cerca

Dominicà, Gregori IX el nomenà inquisidor a Alemanya Perseguí amb crueltat els càtars i els valdesos Morí assassinat

Foren coneguts així, especialment, els valdesos valdès, sobretot després de l’escissió vers el 1205, i hom els anomenà a França pobres de Lió a Itàlia pobres llombards

Intentà d’establir-los a les valls originàries de la Savoia 1689-90, i en deixà escrita una Histoire de la glorieuse rentrée des Vaudois dans leurs vallées 1710

Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El 1218 els valdesos…

Dominicà, fou inquisidor de Tolosa de Llenguadoc 1307-24 Perseguí els valdesos i deixà una obra, Practica inquisitionis heretice pravitatis, autèntic “manual de l’inquisidor” Fou nomenat bisbe de Tui Galícia el 1323 i de Lodeva Llenguadoc el 1324

Fill de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda El 1370 era canonge de Mallorca Probablement per influència del seu pare, que residia a la cort reial de París, fou nomenat arquebisbe d’Embrun 1378 pel papa avinyonès Climent XII Fou addicte al papa Benet XIII, que el 1401 li trameté, per petició seva, Vicent Ferrer perquè prediqués contra els valdesos de la seva arxidiòcesi En l’acció pastoral l’ajudà el seu vicari general Jaume Albert, fill de Perpinyà El 1415 prestà homenatge a Perpinyà, per mitjà del seu germà Ramon, segon vescomte de Rueda, a l’emperador Segimon

Fou nomenat arquebisbe el 1198 i el mateix any assistí a la reunió de Girona, on es dispersaren diversos decrets contra els valdesos i altres heretges Anà sovint en seguici del rei Pere i el 1212, estant a Osca, li féu prometre que no empenyoraria els béns de Tarragona ni del seu camp per a ajuda militar del Llenguadoc, en la guerra dels albigesos El 1213 assistí al concili de Perpinyà i trameté a París, per mitjà del bisbe de Barcelona, les lletres del papa Innocenci III per deturar la croada contra el Llenguadoc, cosa que no aconseguí

Fill de Pelegrí de Tavertet i Saurina Canonge de Vic des del 1181 i bisbe del 1195 al 1233 Jurista i conseller de Pere el Catòlic Intervingué en tots els afers importants del seu temps la condemna dels valdesos i heretges de Girona 1198, el concili IV del Laterà 1215, en la cort del 1228 i fou ambaixador a Roma pel rei Home enèrgic i violent, s’oposà als Montcada, senyors de part de la ciutat de Vic, i s’enemistà amb una part del seu clericat i li féu violències per això fou denunciat a Roma i hom li inicià un procés el 1232, que acabà amb la seva renúncia el 1233 Es retirà al…

El centre de la seva activitat fou el bisbat d’Elna Malgrat la protecció de la Santa Seu, fou sovint destorbat pels prelats de Catalunya i d’Occitània És autor de polèmiques contra el catarisme, com el Liber antiheresis abans del 1207 i el Liber contra manicheos entre el 1220 i el 1223, mostres escadusseres d’una autèntica oficina de difusió de texts en llatí, català i occità, que dirigí amb els seus deixebles, i a la qual tal vegada caldria atribuir algunes de les traduccions catalanes aleshores freqüents