Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
virtuts
Cristianisme
En l’angelologia del Pseudo-Dionís, els àngels que constitueixen la jerarquia mitjana del segon cor de l’ordre angèlic.
americanisme
Cristianisme
Moviment propagat al final del s XIX entre els catòlics americans amb vista a adaptar la vida de l’església als ideals de la cultura del temps.
El seu iniciador fou Isaak Thomas Hecker 1819-1888 Posava el seu accent en les virtuts actives sobre les virtuts passives i la contemplació En la carta apostòlica Testem Benevolentiae 1899 adreçada al cardenal Gibbons, Lleó XIII condemnà aquesta tendència, que anà desapareixent
Gabriel Móra
Cristianisme
Eclesiàstic.
Escriví unes Notícies sobre la vida, revelacions i virtuts de la Venerable Sor Isabel Sifre , que foren aprofitades per Vicenç Mut
pecat capital
Religió
Cristianisme
Cadascun dels set pecats que la tradició eclesial considera com a cap i origen d’altres vicis i pecats.
Segons l’ordre establert pel papa Gregori el Gran, els pecats capitals són supèrbia, avarícia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa a ells hom contraposa les corresponents set virtuts capitals
ordre angèlic
Cristianisme
Cadascun dels nou graus de la jerarquia angèlica.
Establerta pel Pseudo-Dionís s VI a partir d’unes categories bíbliques, la jerarquia és dividida en tres cors, en aquest ordre serafins, querubins i trons, dominacions, virtuts i potestats, principats, arcàngels i àngels
Marbode
Literatura catalana
Cristianisme
Hagiògraf i poeta.
Bisbe de Rennes 1096, escriví, en prosa, vides de sants, i en vers, la Historia Theophili , la Passio Sancti Laurentii i un nombre considerable d’himnes i d’odes i alguna sàtira Considerat com un dels poetes més grans del s XII, fou molt celebrat per la seva obra Liber lapidum seu de gemmis , que explica les virtuts mèdiques i sobrenaturals d’una seixantena de pedres precioses
dons de l’Esperit Sant
Cristianisme
Disposicions d’origen diví que capaciten l’home a rebre i seguir més promptament els impulsos de l’Esperit Sant, en ordre a la salvació.
Hom n'admeté l’existència en l’època patrística A partir del s XIII la teologia tomista en fixà, basant-se especialment en un text d’Isaïes, el nombre de set i establí llur diferència respecte a les virtuts infuses, les quals considerà principis intrínsecs d’activitat Hom distingeix generalment els dons del coneixement enteniment, saviesa, ciència i consell i els de la voluntat pietat, fortitud i temor de Déu
Tomàs Ramon i Samenter
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona, on feu la professió religiosa 2 de gener de 1707 Més tard fou lector de teologia a la catedral de Vic El 1734 exercia el càrrec de mestre de novicis del convent de Barcelona Autor de textos en català i castellà, publicà Nou platicas de las virtuts mes heroycas del apostol de las Indias St Francisco Xavier 1729 Restaren inèdites Doctrina christiana i Explicación del psalmo CXVIII
Mateu d’Olesa i de Safortesa
Cristianisme
Teòleg.
Doctor en teologia i drets, canonge de la seu de Mallorca, el 1646 fou nomenat rector de la Universitat de Mallorca El 1660 escriví una llarga epístola en llatí a un lullista francès en la qual feia una ressenya de la vida i les virtuts de Ramon Llull i dels progressos de la seva doctrina fou publicada a París el 1668 per JMVernon en la seva obra sobre Llull Le docteur illuminé
via
Cristianisme
Cadascuna de les etapes o graus de la vida espiritual que recorren normalment els místics.
Hom pot distingir la via purgativa, pròpia dels principiants, caracteritzada pel treball de purificació de l’ànima i de mortificació de les tendències pecaminoses la via illuminativa, caracteritzada per la imitació de Crist, per la pràctica de les virtuts i l’exercici assidu de l’oració i la via unitiva, pròpia dels perfectes, que no aspiren ja sinó a la unió amb Déu i hi viuen habitualment A cadascuna d’aquestes vies corresponen diversos graus de l'oració