Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
arbre de la vida
Anatomia animal
Forma arborescent en què les matèries grisa i blanca apareixen en una secció vertical de cerebel.
cintura pelviana
Anatomia animal
Arc ossi propi dels vertebrats, d’estructura molt simple en els peixos, en els quals és lliure; és situat entre la musculatura ventral i constituït únicament per os de tipus endocondral; no es relaciona amb la columna vertebral.
En els crossopterigis apareixen els esbossos del que ha d’ésser la cintura pelviana en els tetràpodes En els vertebrats superiors, i, per tant en l’home, és formada pels ossos ilíacs i el sacre
terçó
Història del dret
Antiga demarcació administrativa de la Vall d’Aran que, en nombre de tres, agrupava totes les parròquies; tenien com a centre Garòs, Viella i Bossost, caps de batllia.
Al segle XVI els terçons apareixen subdividits en dos són els anomenats sesterçons i, també, terçons De Bossost sorgiren els de Lairissa i els Quatrellocs del de Viella, els de Marcatòsa i Viella del de Garòs, els d’Arties i Pujòlo
parpella

Els ulls dels cocodrils tenen tres parpelles: la superior, la inferior i la membrana nictitant
(CC0)
Anatomia animal
Cadascuna de les estructures accessòries externes que protegeixen els ulls dels vertebrats terrestres de la dessecació i de les partícules estranyes.
Les parpelles apareixen en els amfibis terrestres a fi que la còrnia no s’assequi, ja que en moure’s netegen i humitegen la superfície d’aquella N’hi ha una de superior i una d’inferior, i en els rèptils i ocells n’hi ha una altra de transversal, la membrana nictitant, que es desplaça de dins a fora i és transparent
arruga
Anatomia animal
Solc o plec de la pell.
En l’home, les arrugues són sobretot marcades en el front, en els polsos, en el plec nasolabial i en el del coll Són motivades per la pèrdua d’elasticitat de la dermis i la pèrdua de volum de la hipodermis apareixen, sobretot, a partir dels quaranta anys Predisposen a les arrugues, a part l’envelliment, l’amagriment, l’alcoholisme, la manca d’higiene i les alteracions psicoemotives
ocel
Anatomia animal
Orgànul fotosensible propi de diversos grups d’animals pluricel·lulars, que és format per un grup de cèl·lules fotoreceptores agrupades en una estructura en forma de copa envoltada parcialment d’una capa pigmentada.
Apareixen en els cnidaris de tipus medusa, i n'hi ha en gairebé tots els tipus d’invertebrats, en els quals, a vegades, alternen amb algunes altres menes d’estructures fotosensibles En alguns poliquets i artròpodes insectes, aràcnids, crustacis els ocels van proveïts d’una mena de lent, en la boca de la copa, que permet d’augmentar l’eficàcia de l’òrgan Els ocels permeten de detectar la llum, tot mesurant-ne la intensitat i la direcció, i a vegades el color, però no detecten imatges
taca de Bitot
Anatomia animal
Cadascuna de les taques, de forma triangular, blanques i seques, que apareixen en la porció de la conjuntiva corresponent a l’escletxa palpebral.
dentició

Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim…
glossa
Història del dret
Comentari d’un text jurídic.
Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya glossador , elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc L’autoritat…
orella

Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…