Resultats de la cerca
Es mostren 1532 resultats
boca
Anatomia animal
Orifici del començament del tracte digestiu o de la cavitat digestiva que presenten la immensa majoria dels animals.
En els animals diploblàstics, com les meduses i les hidres, correspon a la comunicació de la cavitat gatrocèlica amb l’exterior En els triploblàstics pot correspondre al blastòpor de la gàstrula diversos protòstoms o ésser causat per una neoformació En els vertebrats, i per tant en els mamífers, l’home inclòs, aquesta neoformació s’esdevé per perforació de l’anomenada placa bucal
bissus
Anatomia animal
Malacologia
Feix de filaments propis de molts mol·luscs lamel·libranquis que fixen l’animal al substrat, d’una manera temporal,.
com és el cas dels estadis juvenils d’algunes escopinyes Venus , de les cloïsses Tapes i de les petxines de pelegrí Pecten , o bé d’una manera definitiva, com en els musclos Mytilus i les nacres Pinna El bissus és secretat per unes glàndules especials —anomenades bissògenes— del peu d’aquests animals, en forma líquida, i se solidifica en entrar en contacte amb l’aigua És format per proteïnes afins a la sericina de la seda, i en alguns casos pot ésser filat i teixit nacres
bíceps
Bíceps braquial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Múscul que en una de les seves extremitats té dos tendons per a unir-se amb l’os.
El bíceps braquial , múscul llarg del braç, innervat pel nervi musculocutani, produeix la flexió i la supinació de l’avantbraç i l’elevació i l’adducció del braç el bíceps crural , múscul llarg de la cuixa, innervat pel nervi ciàtic major, produeix la flexió de la cama sobre la cuixa
bescoll
Anatomia animal
Part posterior del coll de l’home i dels animals; clatell.
bec
Tipus de bec segons l’hàbit alimentari
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia ( ramfoteca
).
Cal cercar l’origen del bec en la modificació d’algunes escates com les que cobreixen les mandíbules de les tortugues i d’altres rèptils extingits En molts ocells fòssils el bec era proveït de dents Alguns el muden, sencer o per peces pot ésser constituït fins per quatre peces diferents la part superior, a la base, pot ésser tova i formar la cera com en els coloms, o pot acabar en una ungla com en els ànecs La forma del bec varia segons el tipus d’alimentació de l’ocell així, els ocells de rapinya el tenen tort i encorbat els granívors, fort i dur els que s’alimenten de nèctar, llarg i…
bastonet
Anatomia animal
Nom donat a diversos elements anatòmics, especialment a les cèl·lules nervioses bacil·liformes receptores de la visió nocturna o escotòpica, que són, juntament amb els cons, a la segona de les capes de la retina.
Els bastonets manquen a la fòvea, i són quasi exclusius en d’altres regions de la retina a cada ull humà hi ha uns 62 milions de bastonets També són anomenades així les cèllules nervioses que formen la segona capa de receptors auditius externs de l’òrgan de Corti arcs de Corti, de l’orella interna, i els prismes hexagonals i parallels que constitueixen l’esmalt dentari
artròdia
Anatomia animal
Varietat de diartrosi amb superfícies articulars llises i aplanades, que només té moviments de lliscament.
És el cas de l’artròdia atloaxoide, entre l’atles i l’axis
artrobrànquia
Anatomia animal
Tipus de brànquia que presenten alguns crustacis, la qual s’insereix a la membrana articular que uneix la base d’un pereopodi amb el cos.