Resultats de la cerca
Es mostren 1532 resultats
duramàter
Anatomia animal
La més externa i gruixuda de les tres membranes meníngies que envolten l’encèfal i la medul·la.
És constituïda per l’entrecreuament d’abundants fascicles de fibres collàgenes i per nombroses xarxes de fibres elàstiques
duodè

A, primera porció del duodè; B, segona porció del duodè; C, tercera porció del duodè; 1, fragment del fetge; 2, conducte colèdoc; 3, pàncrees; 4, conducte principal del pàncrees; 5, papil·la de Vater; 6, carnúcula major; vesícula biliar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Primera part de l’intestí prim, fixat a la paret posterior de l’abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.
Hom el pot dividir en quatre porcions la primera comença en el pílor i segueix una direcció gairebé horitzontal la segona és vertical i hi desemboquen, a la cara posterointerna, els conductes colèdoc i pancreàtic la tercera va cap a l’esquerra i amunt i la quarta va amunt i endavant formant l’angle duodenojejunal, on l’intestí prim deixa d’ésser retroperitoneal
dromedari

Dromedari
© Lluís Prats
Anatomia animal
Mastologia
Camell comú que té un sol gep.
El pelatge és de colors blancs i bruns, daurats o rogencs És molt apte per a terrenys desèrtics i té una gran resistència a les temperatures extremes i a la manca d’aliment i d’aigua Prové dels individus salvatges que habitaven antigament l’Orient Pròxim i l’Orient Mitjà Actualment es troba a l’Aràbia, a Egipte i en algunes regions africanes Ha estat introduït en diversos països sud de la península Ibèrica i Canàries, Itàlia, Madagascar, Amèrica del Sud i Austràlia
diastema
Anatomia animal
Espai lliure entre dues dents successives de la mandíbula a causa de les dents (massa petites) o bé de l’arcada dentària (massa grossa).
diàstasi
Anatomia animal
Separació de dos ossos sense fractura o d’òrgans normalment ajuntats, com, per exemple, la separació dels músculs rectes abdominals en l’embaràs.
dentina
Anatomia animal
Substància calcària que forma la massa principal de les dents, envolta la polpa dental i va coberta per l’esmalt en la corona i pel cement en l’arrel.
dentició

Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim, entre divuit…