Resultats de la cerca
Es mostren 1532 resultats
estern

A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les costelles i les…
estatocist
Anatomia animal
Cadascuna de les vesícules que constitueixen l’òrgan d’equilibri d’alguns invertebrats aquàtics.
Cada estatocist és format per una cavitat central, delimitada per una paret de cèllules sensorials ciliades amb els cilis dirigits cap a la cavitat central A l’interior de la cavitat central, que pot tenir o no comunicació amb l’exterior, hi ha un corpuscle mòbil, l' estatòlit , que, segons la posició de l’animal en l’espai, descansa sobre unes cèllules o unes altres de la paret, estimulant els diferents cilis d’aquelles cèllules
esquena
Anatomia animal
Part posterior del cos dels mamífers, des dels muscles fins a la cintura pelviana.
esquelet

L’esquelet de diferents animals
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…
mà
Anatomia animal
Qualsevol dels dos peus de davant dels animals quadrúpedes.
mà

Mans
Nate Steiner (CC0)
Anatomia animal
És una plataforma quadrangular que presenta una superfície anterior, el palmell, i una superfície posterior, el dors d’aquesta plataforma surten els dits El dit gros o polze és dirigit obliquament cap a l’exterior els altres són parallels entre ells i a l’eix de la mà Els músculs de la mà són formats generalment per l’acabament tendinós dels músculs de l’avantbraç, i es divideixen en dos grups els flexors en el palmell i els extensors en el dors hi ha també els músculs específics de la mà, que són quatre del tènar, quatre de l’hipotènar, onze del palmell, quatre de lumbricals, quatre d’…
lumbrical
Anatomia animal
Dit de cadascun dels músculs fusiformes i petits que són situats entre els tendons del flexor profund, a les mans, i del flexor llarg, als peus.
N'hi ha quatre a cada extremitat, i tenen per missió de flectir la primera falange i d’estendre les altres dues
lofòfor
Anatomia animal
Plec de la paret celòmica que envolta la boca dels lofoforats i és proveït d’una corona de tentacles coberts de cilis vibràtils de disposició variable.
La seva funció és de fer un corrent d’aigua que duu les partícules alimentàries cap a la boca
lofodont
Anatomia animal
Dit del tipus de molar en què la superfície lliure de la corona té els relleus units formant crestes transversals, com en els perissodàctils i els rosegadors.
lobopodi
Anatomia animal
Protistologia
Pseudopodi digitiforme i lobulat propi de certs protozous, com les amebes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina