Resultats de la cerca
Es mostren 1532 resultats
uretra
Situació de la uretra masculina humana
Anatomia animal
Conducte membranós per on l’orina acumulada a la bufeta és expel·lida per la contracció vesical; s’estén del coll de la bufeta a l’obertura del meat.
En l’home dóna pas també a l’esperma i és, doncs, alhora un canal ejaculador i rector de l’orina En la dona té uns 4 cm de longitud i és de trajecte recte, i en l’home fa uns 16 cm, presenta una doble curvatura i consta de les parts prostàtica en la qual s’obren els conductes ejaculadors i prostàtics, membranosa entre la pròstata i el cos cavernós i esponjosa situada en el solc inferior dels cossos cavernosos del penis
urèter
Situació dels urèters en l’aparell excretor humà
© fototeca.cat
Anatomia animal
Conducte fibromuscular cilíndric, estret, parió, d’uns 27 cm de longitud, que comença a nivell de la pelvis renal, per una porció anomenada infundíbul, i acaba a la part posterior i inferior de la bufeta.
A través seu l’orina és conduïda del ronyó a la bufeta
úrac
Anatomia animal
Canal que hi ha al fetus i que reuneix la bufeta urinària amb l’al·lantoide, el rudiment del qual, en l’adult, en forma de cordó fibrós que s’estén des de la bufeta urinària fins al melic, pren el nom de lligament umbilical mitjà
.
univalve | univalva
Anatomia animal
Malacologia
Dit de l’animal, especialment del mol·lusc, que té la closca formada només per una valva.
unguis
Anatomia animal
Os laminar de forma quadrilàtera, parió, situat a la part inferior i interna de cadascuna de les òrbites; contribueix a formar els conductes lacrimal i nasal.
És conegut també com a os lacrimal
ungla
Tall longitudinal i estructura d’una ungla
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació epidèrmica de natura còrnia que protegeix la superfície dorsal de l’extrem lliure dels dits dels mamífers, ocells, rèptils i d’alguns amfibis.
Té una funció protectora i, en alguns casos, té alhora una missió de defensa o atac, per la qual cosa esdevé corba, dura i acabada en punxa urpa En els mamífers digitígrads, les ungles són transformades en unes formacions engruixides i molt ceratinitzades anomenades peülles
ullal
Anatomia animal
Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodont dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel.
Collocats entre les dents incisives i les premolars en nombre d’un o cap per hemimandíbula, serveixen per a esqueixar els aliments i, en determinats mamífers de presa, són utilitzats com a arma d’atac perquè són molt desenvolupats Així succeeix en els carnívors En altres, tenen un paper de defensa Molt desenvolupats en els carnívors, hom els anomena també dents canines o claus Els mamífers herbívors no en tenen o els tenen molt reduïts
ull
Tall esquemàtic de l’ull humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum.
Hi ha dues menes d’ulls els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats Els ulls composts consten d’un cert nombre d’unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment La imatge de l’ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d’un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi, o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les imatges de cada…