Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
rumen
Anatomia animal
Primer estómac dels artiodàctils dels subordres dels remugants i dels tilòpodes, en el qual desemboca l’esòfag i que precedeix el retinacle.
És la part més voluminosa i té l’eix més gran disposat transversalment a l’eix del cos En el rumen hi ha una abundant flora bacteriana anaeròbia que permet la digestió de la cellulosa per microorganismes cellulolítics que trenquen així les parets cellulars dels vegetals, els redueixen a una pasta i produeixen àcids orgànics, fàcilment absorbibles per les parets del rumen També hi ha una fauna de ciliats que ajuden a aquesta digestió i que, juntament amb els bacteris, són digerits en trams més inferiors del tub digestiu, i aporten a aquests animals una quantitat considerable de proteïnes L’…
somatoderma
Anatomia animal
Capa exterior ciliada, monoestratificada, constituent del cos dels mesozous.
En els ortonèctids, resta disposada en anells transversals que se succeeixen al llarg de l’eix longitudinal del cos que així presenta una típica segmentació i engloba diverses cèllules germinals En els dicièmids, és constituït per un màxim de 25 cèllules i engloba una sola gran cèllula axial o germinal
axis
Anatomia animal
Segona vèrtebra del coll.
Es diferencia de les altres vèrtebres cervicals per la presència, a la cara superior del seu cos, d’una eminència vertical, l’apòfisi odontoide Aquesta apòfisi serveix d’eix entorn del qual gira la primera vèrtebra cervical, l’atles A l’axis s’insereixen un gran nombre de músculs del coll
intern | interna
Anatomia animal
Situat a dins o a la part més pròxima a l’eix central del cos.
esquelet
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…
cargol
El cargol (en groc) dins de l’orella interna
Archaeodontosaurus (CC BY-SA 3.0)
Anatomia animal
Conducte de l’orella interna situat en l’espessor de l’os temporal i enrotllat en forma d’espiral.
Constitueix el laberint anterior, i conté els òrgans essencials del sentit de l’oïda És format per la columella, o eix ossi central, per la làmina dels contorns, o conducte en espiral, enrotllat al voltant de la columella, i per la làmina espiral o membrana òssia que divideix interiorment la làmina dels contorns en dues rampes, una de timpànica, que correspon a la finestra rodona, i una de vestibular, que s’obre en el vestíbul A l’interior de la rampa vestibular hi ha el cargol membranós, que és un petit conducte enrotllat en espiral que s’inicia per un fons cec en el vestíbul Entre el cargol…
columna vertebral
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació constitutiva de l’endoesquelet dels vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres.
Aquestes varien molt, segons els diferents tipus d’animal i segons les diferents regions de la columna vertebral d’un mateix animal A la regió caudal de molts animals, cada vèrtebra és formada per un arc hemal al voltant dels vasos sanguinis de la regió Aquest arc es modifica en forma d’apòfisi a les altres regions del cos La columna vertebral dels peixos només es diferencia en vèrtebres del tronc i de la cua, mentre que en molts dels altres vertebrats es diferencia en vèrtebres cervicals o del coll, toràciques o del tòrax, lumbars, sacres i caudals El nombre de vèrtebres varia d’una espècie…
orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…
mà
Nate Steiner (CC0)
Anatomia animal
És una plataforma quadrangular que presenta una superfície anterior, el palmell, i una superfície posterior, el dors d’aquesta plataforma surten els dits El dit gros o polze és dirigit obliquament cap a l’exterior els altres són parallels entre ells i a l’eix de la mà Els músculs de la mà són formats generalment per l’acabament tendinós dels músculs de l’avantbraç, i es divideixen en dos grups els flexors en el palmell i els extensors en el dors hi ha també els músculs específics de la mà, que són quatre del tènar, quatre de l’hipotènar, onze del palmell, quatre de lumbricals, quatre d’…