Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
rumen
Anatomia animal
Primer estómac dels artiodàctils dels subordres dels remugants i dels tilòpodes, en el qual desemboca l’esòfag i que precedeix el retinacle.
És la part més voluminosa i té l’eix més gran disposat transversalment a l’eix del cos En el rumen hi ha una abundant flora bacteriana anaeròbia que permet la digestió de la cellulosa per microorganismes cellulolítics que trenquen així les parets cellulars dels vegetals, els redueixen a una pasta i produeixen àcids orgànics, fàcilment absorbibles per les parets del rumen També hi ha una fauna de ciliats que ajuden a aquesta digestió i que, juntament amb els bacteris, són digerits en trams més inferiors del tub digestiu, i aporten a aquests animals una quantitat…
bronquíol
Anatomia animal
Última ramificació dels bronquis a l’interior dels pulmons.
Les seves parets manquen de cartílag i són riques en músculs
fossa ilíaca interna
Anatomia animal
Depressió ampla, triangular, poc profunda i llisa situada en la cara superior interna de l’os ilíac.
Forma les parets de l’excavació superior de la pelvis i s’hi insereix el múscul ilíac
capil·lar limfàtic
Anatomia animal
Cadascun dels petits vasos limfàtics on s’inicia la circulació limfàtica i s’acumula la limfa procedent dels teixits.
Tenen una forma irregular, i les parets són constituïdes per un endoteli que no és recobert per perícits, com el dels capillars sanguinis
sac aneurismal
Anatomia animal
Sac que formen les parets dilatades d’una artèria afectada d’un aneurisma sacciforme.
pinacòcit
Anatomia animal
Cadascuna de les cèl·lules ectodèrmiques planes que entapissen el cos dels porífers, de les quals formen l’endoderma.
En els del tipus sícon entapissen l’exterior del cos i la cavitat gastral en els del tipus lèucon recobreixen solament les parets interiors de la cavitat gastral
etmoide
Anatomia animal
Os curt i compacte, central, imparell i simètric, format per una làmina vertical central, una làmina horitzontal perpendicular a la primera i dues masses laterals.
Situat a l’escotadura etmoidal del frontal i davant l’esfenoide, s’articula amb aquests i també amb els ossos palatins, els nasals, els maxillars superiors, l’unguis i el vòmer Constitueix el sostre i les parets laterals de la cavitat olfactiva
línia lateral
Anatomia animal
Òrgan sensorial propi dels peixos i dels estats larvals dels amfibis.
Consisteix en un sistema de canals mucosos superficials distribuït pel tronc i la cua, seguint la línia mitjana lateral, i pel cap en diverses línies ramificades Aquests canals s’obren a l’exterior, i llurs parets van proveïdes de botons sensorials semblants als gustatoris És el receptor de les vibracions i de la pressió de l’aigua, però en realitat la seva funció no és totalment coneguda
sàcul
Anatomia animal
Òrgan del laberint membranós de l’orella interna dels vertebrats, del qual arrenca la part membranosa del cargol.
És ple d’un líquid que es mou segons la posició del cap, la qual cosa fa moure alhora uns granets anomenats otòlits que descansen sobre les cèllules ciliades de les parets del sàcul En moure's els otòlits, es mouen els cilis d’aquestes cèllules, i això determina l’emissió d’un corrent nerviós cap als centres cerebellosos de l’equilibri, que són informats de la posició del cap respecte al cos
aurícula
Anatomia animal
Cavitat del cor
dels vertebrats.
Té les parets constituïdes per teixit muscular, però no és una bomba impulsora de la sang tan potent com el ventricle Els peixos tenen una sola aurícula a la resta dels vertebrats queda dividida en dues per un envà vertical aurícula dreta i aurícula esquerra L’aurícula dreta rep la sang venosa procedent del cos a través de les venes caves, i l’aurícula esquerra rep la sang arterial procedent dels pulmons a través de les venes pulmonars