Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
llàgrima
Anatomia animal
Gota del líquid incolor secretat per la glàndula lacrimal, el qual, mitjançant el moviment de les parpelles, lubrifica i neteja la superfície de l’ull.
Quan la secreció és massa abundant i, per tant, el líquid no s’escorre totalment cap a les fosses nasals, aleshores va caient cara avall La secreció de llàgrimes augmenta en les processos irritatius locals o per un mecanisme central psíquic, sobre el qual influeix, sobretot, el to afectiu
antena
antenes d’un crustaci
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Apèndix cefàlic articulat, propi dels artròpodes mandibulats (miriàpodes, insectes i crustacis) i dels onicòfors.
Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms filiforme, lamelliforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc La longitud de l’antena també és molt variable Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius Els crustacis en tenen dos parells les del primer, inserides al primer segment cefàlic, són anomenades…
rumen
Anatomia animal
Primer estómac dels artiodàctils dels subordres dels remugants i dels tilòpodes, en el qual desemboca l’esòfag i que precedeix el retinacle.
És la part més voluminosa i té l’eix més gran disposat transversalment a l’eix del cos En el rumen hi ha una abundant flora bacteriana anaeròbia que permet la digestió de la cellulosa per microorganismes cellulolítics que trenquen així les parets cellulars dels vegetals, els redueixen a una pasta i produeixen àcids orgànics, fàcilment absorbibles per les parets del rumen També hi ha una fauna de ciliats que ajuden a aquesta digestió i que, juntament amb els bacteris, són digerits en trams més inferiors del tub digestiu, i aporten a aquests animals una quantitat considerable de…
disc intervertebral
Anatomia animal
Fibrocartílag articular situat entre dos cossos vertebrals.
En l’home el primer disc és entre la segona i tercera vèrtebres cervicals, i el darrer, en el còccix Consta de dues parts el nucli polpós i l’anell fibrós, ambdós separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí En l’os en creixement el disc constitueix la zona que permet al cos vertebral de créixer en alçada El nucli polpós ocupa el centre del disc intervertebral és blanc, brillant, semigelatinós i conté feixos molt fins de fibres collàgenes, cèllules conjuntives i cartilaginoses i abundant substància amorfa, i actua com a mecanisme amortidor intervertebral,…
anca
L’anca d’un cavall
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior.
Els seus límits, en l’home, no han estat assenyalats amb precisió alguns anatomistes la descriuen com la zona corresponent a l’arrel de l’extremitat inferior, inclosa la zona glútia, però molts d’altres descriuen aquesta darrera natja com a regió anatòmica a part L’anca és constituïda per una estructura esquelètica articulació de l’anca o articulació coxofemoral, una massa muscular i l’abundant teixit adipós i subcutani i pell que la cobreixen Per l’anca passen importants nervis i vasos que, provinents respectivament dels plexes lumbosacres i dels vasos ilíacs, es dirigeixen a l’extremitat…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…