Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
tubercle auditiu
Anatomia animal
Formació nerviosa de la base del quart ventricle; és un dels orígens del nervi auditiu.
nervi facial
Anatomia animal
Nervi que té l’origen en la protuberància anular.
És anomenat també setè parell cranial Es dirigeix cap a la cara a través del conducte auditiu intern i de l’aqüeducte de Fallopi, i penetra dins la paròtide, on es divideix en dues branques Té una funció motora, sensitiva i secretora
timpà

1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui
© fototeca.cat
Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern
orella

Orella de nen
© Delphine - Fotolia.com
Anatomia animal
Estructura pròpia de l’orella externa dels mamífers, que serveix per a percebre amb una més gran eficàcia els sons.
És formada per teixit cartilaginós i conjuntiu, a manera d’embut de forma més o menys ovalada i amb la superfície interna solcada de replecs, els quals són orientats de tal manera que en rebotar les ones sonores contra ells es dirigeixen cap a l’orifici auditiu extern En molts animals les orelles poden moure's, a causa de la presència de músculs elevadors En alguns animals desèrtics o tropicals la grandària de l’orella és molt considerable a fi d’augmentar la superfície d’evaporació, i en alguns altres, com els quiròpters, ho és per l’extraordinària importància que té aquesta…
trague
Anatomia animal
Eminència cartilaginosa al davant de l’orifici extern del conducte auditiu.
taca cribosa
Anatomia animal
Àrea de la paret del vestíbul perforada per al pas dels filaments del nervi auditiu.
orella

Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…
pavelló de l’orella
Anatomia animal
Expansió laminar eixamplada de teixit fibrocartilaginós, on desemboca el conducte auditiu extern i amb el qual forma l’orella externa.
nervi
Anatomia animal
Cadascun dels cordons que posen en relació els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos.
Segons la constitució, els nervis poden ésser mielínics i amielínics En els mielínics, els axons de les cèllules nervioses són coberts per una beina de mielina La mielina es troba separada a certs intervals nòduls de Ranvier, i al damunt hi ha el neurilemma o beina de Schwann En els amielínics els axons són coberts directament pel neurilemma La diferència entre els uns i els altres està en el fet que els amielínics tenen una velocitat de conducció menor que els mielínics Clàssicament, els nervis han estat classificats en cranials, raquidis i organovegetatius simpàtic i parasimpàtic Els…