Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
boca
Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en…
boca
Anatomia animal
Obertura terminal de la conquilla dels mol·luscs gastròpodes i d’altres animals que posseeixen conquilla, com els foraminífers.
boca
Anatomia animal
Orifici del començament del tracte digestiu o de la cavitat digestiva que presenten la immensa majoria dels animals.
En els animals diploblàstics, com les meduses i les hidres, correspon a la comunicació de la cavitat gatrocèlica amb l’exterior En els triploblàstics pot correspondre al blastòpor de la gàstrula diversos protòstoms o ésser causat per una neoformació En els vertebrats, i per tant en els mamífers, l’home inclòs, aquesta neoformació s’esdevé per perforació de l’anomenada placa bucal
lofòfor
Anatomia animal
Plec de la paret celòmica que envolta la boca dels lofoforats i és proveït d’una corona de tentacles coberts de cilis vibràtils de disposició variable.
La seva funció és de fer un corrent d’aigua que duu les partícules alimentàries cap a la boca
faringe
Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’…
llavi
Anatomia animal
Cadascuna de les dues peces carnoses mòbils, superior i inferior, que limiten l’obertura de la boca.
Els llavis són formats en llur major part pel múscul orbicular La part interna o mucosa presenta al mig un replec o fre, més pronunciat en el llavi superior, i la part externa és un teixit intermedi de la pell i la mucosa És una regió molt vascularitzada i innervada Els punts d’unió dels llavis reben el nom de comissures En els mamífers, tenen un paper important en la succió de la llet per les cries En l’home, els llavis són limitats a la part superior pel nas i a la part inferior pel solc labiomentonià Tenen un paper important en l’obertura i el tancament de la boca, en la…
micròstom | micròstoma
llengua
Esquema de la cara superior de la llengua
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris; té les estructures del gust i realitza funcions importants en la deglució dels aliments, la succió i la masticació dels aliments i en l’articulació dels sons.
En els peixos, la llengua no és homòloga a la dels altres vertebrats té solament caràcter sensorial En els ciclòstoms és eriçada de denticles i actua com una llima En els altres vertebrats, la llengua, a part el seu caràcter d’òrgan del gust, és essencial per a menjar l’aliment quan és a la boca, i en els mamífers té també un paper important en la degulació En molts casos amfibis anurs, ocells, rèptils i mamífers sense dents, etc la llengua esdevé un òrgan de captura de l’aliment En els ofidis és bífida, i també és en relació amb l’olfacció, puix que a cadascuna de les puntes hi…
maxil·lípede
Anatomia animal
Cadascun dels tres parells d’apèndixs pereionals dels crustacis situats entre les maxil·les i les potes caminadores.
Llur funció consisteix a ajudar a triturar les substàncies alimentàries i a fer-les passar cap a la boca